La situació mediambiental obliga a replantejar la gestió integral de l’aigua

El Dia Mundial de l’Aigua, que se celebra el 22 de març, ens ajuda a detenir-nos i prendre consciència de la importància de cuidar els nostres recursos. L’actual situació d’escassetat d’aigua i incertesa per a garantir el seu proveïment provoca que, ara més que mai, posem la lupa en com hem d’abordar la gestió integral de l’aigua en la indústria.

Tradicionalment, aquesta gestió de l’aigua ha estat condicionada per aspectes legals, econòmics o corporatius. D’una banda, a escala legal les autoritzacions d’activitat regulen aspectes com el volum anual d’aigua de proveïment i la seva qualitat o poden introduir dotacions màximes segons l’activitat productiva.

També els aspectes econòmics i productius han alterat la gestió. L’aigua com a matèria primera és objecte de control i quantificació en qualsevol procés productiu i aquesta quantificació es tradueix en costos que repercuteixen en el producte.

Context d’emergència

El món evoluciona i ens trobem amb factors mediambientals, provocats per l’acció humana, que alteren el cicle de l’aigua i ens obliguen a actuar.

El context d’emergència climàtica que vivim actualment afecta en gran manera a l’aigua, en aquest cas per falta d’ella. El canvi climàtic ens empeny a un clima cada vegada més sec i caracteritzat per l’absència de pluges, amb el corresponent efecte en cadena que això produeix.

L’escassetat de recursos hídrics se suma a l’impacte que els abocaments tenen en el sistema a escala local i global. Exemples d’impactes locals són la futura regulació dels abocaments industrials en xarxes de sanejament urbanes amb un alt contingut en contaminants emergents com poden ser els PFAS o uns certs productes farmacèutics.

A una escala més regional, l’exemple el tenim en el creixent interès de la comunitat científica en analitzar els fenòmens de multiresistència d’uns certs microorganismes patògens derivats de la sobreexposició a antibiòtics en les aigües de consum.

Com abordar la gestió integral

Enfront del context actual que ens envolta fa falta replantejar la gestió integral de l’aigua en la indústria. ESOLVE s’ha posat a la feina, dividint el pla d’acció en tres fases:

  • En la primera es realitza el diagnòstic de necessitats, quantificant i mesurant els consums i fent els requisits de qualitat necessaris segons els usos. La fase de diagnosi, en un enfocament de cicle integral de l’aigua, també analitza els límits autoritzats en el permís d’abocament (tant en cabal com en paràmetres). Cal destacar la creixent importància de disposar de sistema de comptadors volumètrics o cabalímetres instal·lats en punts clau i en un sistema digitalitzat.
  • En la segona s’analitzen les oportunitats i riscos dels nostres sistemes de proveïment i depuració. Per a això s’analitzen les fonts de subministrament existents i possibles fonts de proveïment alternatives. Especial atenció amb els plans de contingència per a afrontar situacions d’escassetat de recursos hídrics. També dels possibles canvis en la regulació dels permisos d’abocament, així com potencials canvis tecnològics dirigits a la reutilització de l’aigua o reduir l’impacte de l’aigua residual.
  • La tercera fase per a abordar la gestió de l’aigua en la indústria la reservarem per a establir el pla estratègic i implantar-lo mitjançant un programa que defineixi cadascun dels projectes i tracti d’executar-los.

Tenint clars cadascun d’aquests punts i passant a l’acció amb determinació es pot aconseguir una millor optimització de l’aigua i una gestió més sostenible, eficient i adaptada a un context difícil, però que presenta solucions.