02 oct. Què són els PFAS i per què representen un repte ambiental?

Què són els PFAS i per què representen un repte ambiental?

Els PFAS s’han convertit en una preocupació per a la salut i el medi ambient en els darrers anys. Són un grup molt gran de productes químics que s’han utilitzat durant dècades per a les seves propietats i que ara comencen a plantejar qüestions importants per a moltes indústries.

On són? Poden estar presents en els nostres processos? Poden arribar a l’aigua o al sòl? Com es detecten? I, si apareixen, es poden eliminar?

No sempre és fàcil respondre aquestes preguntes. Els PFAS formen una família molt gran de compostos, amb comportaments diferents, i la seva alta persistència fa que la seva gestió sigui un repte tant per a la indústria com per a nosaltres que treballem en protecció ambiental.

Per tant, conèixer-los és el primer pas.

 

Què són els PFAS?

PFAS és el nom donat a una gran família de substàncies perfluoroalquilades y polifluoroalquilades. Són compostos químics sintètics que s’han utilitzat durant dècades en nombroses aplicacions industrials i productes de consum.

Tots tenen una cosa en comú: contenen enllaços entre àtoms de carboni i fluor. Aquests enllaços són dels més forts de la química orgànica i són precisament els que donen als PFAS algunes de les seves propietats més útils: resistència a la calor, l’aigua, el greix o la degradació.

El problema és que la mateixa estabilitat que és tan útil en un producte pot convertir-se en un problema quan aquestes substàncies arriben al medi ambient.

Alguns PFAS poden romandre durant períodes llargs sense degradar-se fàcilment. Per això, termes com «productes químics eterns» o “productes químics eterns” s’han fet populars. L’Agència Europea de les Causes Químiques (ECHA)  considera els PFAS una família de substàncies amb alta persistència i proposa mesures per reduir les seves emissions al medi ambient.

I aquí comença el repte: no estem parlant d’una sola substància, sinó d’una família molt àmplia de compostos, amb característiques i comportaments diferents.

 

 

En quins productes i activitats podem trobar PFAS?

Tot i que en els darrers anys hem sentit parlar dels PFAS principalment per la seva presència en productes de consum, el seu ús també està relacionat amb nombroses activitats industrials.

Els podem trobar, entre altres aplicacions, en:

• Recobriments i estris antiadherents.
• Teixits impermeables i resistents a les taques.
• Certs cosmètics i productes de cura personal.
• Pintures, recobriments i altres productes industrials.
• Escumes utilitzades en la lluita contra incendis.
• Processos industrials on es requereixen propietats de resistència a l’aigua, la calor o el greix.

 

L’EFSA, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, inclou, entre d’altres, aplicacions en estris antiadherents, envasos alimentaris, peces repel·lents a l’aigua i escumes contra incendis. També assenyala que els PFAS es poden alliberar al medi ambient des de instal·lacions de fabricació, abocadors o plantes de tractament d’aigües residuals.

Això és important perquè una empresa no ha d’utilitzar directament una substància identificada com a PFAS perquè hi hagi possibilitat de presència en qualsevol dels seus canals.

Pot estar relacionat amb una matèria primera, un producte auxiliar, un recobriment, un procés o fins i tot activitats que no formen part directament de la producció.

Per tant, quan parlem de PFAS a la indústria, la primera pregunta no hauria de ser només si tenim PFAS, sinó també on podrien estar i com podrien arribar al medi ambient?

 

Per què preocupen els PFAS? Quin impacte tenen en la salut?

La preocupació pels PFAS té dos aspectes: salut i medi ambient.

No tots els PFAS presenten el mateix comportament o perfil de risc. Algunes de les substàncies més estudiades, com el PFOA o el PFOS, han estat objecte de nombroses investigacions i avaluacions per part d’organismes científics i reguladors.

L’evidència disponible suggereix que l’exposició a certs PFAS pot estar associada amb diferents efectes sobre la salut. L’EFSA considera la disminució de la resposta del sistema immunitari a la vacunació com l’efecte crític utilitzat en la seva avaluació de PFOA, PFOS, PFNA i PFHxS. També s’han estudiat altres efectes, com l’augment dels nivells de colesterol i les conseqüències relacionades d’això.

Però encara queda molt per saber. L’enorme nombre de compostos que formen aquesta família significa que no disposem del mateix nivell d’informació per a tots ells, i no sabem del tot què pot passar quan hi ha exposició simultània a diferents PFAS.

Això no vol dir que hàgim d’esperar fins a tenir totes les respostes per actuar. És precisament la persistència d’aquestes substàncies la que fa que la prevenció i el control siguin especialment importants.

 

Quin impacte tenen els PFAS en el medi ambient?

Aquí és on els PFAS plantegen un problema especialment complex.

A diferència d’altres contaminants que es poden degradar relativament fàcilment, certs PFAS poden romandre en el medi durant molt de temps. A més, alguns tenen alta mobilitat i poden moure’s a través de l’aigua i el sòl.

Això significa que la contaminació que s’origina en un punt específic pot acabar afectant altres mitjans.

Per exemple, un PFAS present a les aigües residuals pot arribar a una planta de tractament. Una substància que no es reté correctament pot continuar el seu viatge. De manera similar, una alliberació al sòl pot acabar afectant les aigües subterrànies.

I aquí arriba una dificultat afegida: els PFAS es poden trobar en concentracions molt baixes. Detectar-los requereix mètodes analítics adequats i, sobretot, saber què busques.

Per això la caracterització és tan important. Abans de pensar com eliminar una contaminació, cal entendre-la.

 

Com poden els PFAS entrar a l’aigua?

Les rutes d’entrada poden ser molt diferents i depenen de cada activitat.

En una indústria, poden estar relacionades amb matèries primeres o productes utilitzats durant el procés. També poden aparèixer en aigües residuals, aigües de procés o corrents generats durant determinades operacions.

En altres casos, l’origen pot estar en activitats anteriors, en instal·lacions de lluita contra incendis o en una contaminació històrica del sòl que ha acabat afectant les aigües subterrànies.

Això significa que trobar PFAS a l’aigua no sempre permet identificar-ne immediatament l’origen.

Cal reconstruir la ruta: conèixer l’activitat, revisar els materials i processos utilitzats, analitzar l’aigua i, quan calgui, també estudiar el sòl i el subsòl.

No es tracta només de trobar un PFAS. Es tracta d’entendre d’on ve, on pot anar i què pot passar si es manté al mig.

Per a ESOLVE, aquest enfocament forma part d’una visió més àmplia de la gestió ambiental: actuar sobre el problema des de la seva font i no només quan la contaminació ja ha arribat al medi ambient. També és l’enfocament que apliquem en el nostre treball d’enginyeria del subsòl i mediambiental.

 

Per què són tan difícils d’eliminar els PFA?

Els PFAS presenten un repte particular per al tractament de l’aigua a causa de l’alta estabilitat dels seus enllaços químics.

Però hi ha una altra dificultat que de vegades es passa per alt: no tots els PFAS són iguals.

La seva estructura, longitud de cadena, concentració i comportament a l’aigua poden ser diferents. A més, les característiques de l’aigua mateixa. La seva composició, matèria orgànica, sals i altres contaminants emergents. Tot això pot influir en el funcionament d’un tractament.

Per això no existeix una única tecnologia que sigui la millor solució per a tots els casos.

Les tecnologies que es poden utilitzar per eliminar els PFAS de l’aigua inclouen carbó actiu granular, resines d’intercanvi iònic i diferents processos de membrana. Aquestes són solucions que poden ser molt útils, però cal considerar què passa amb els PFAS un cop eliminats de l’aigua: es poden concentrar en un altre rierol o residus que caldrà gestionar.

I aquesta diferència és important.

Eliminar un PFAS de l’aigua no sempre significa destruir-lo.

També hi ha tecnologies orientades a la destrucció d’aquests compostos, incloent-hi certs processos avançats d’oxidació. La seva aplicació i eficiència dependran de les característiques de cada cas.

A ESOLVE treballem en el desenvolupament i aplicació de tecnologies per afrontar reptes relacionats amb contaminants emergents com els PFAS. La nostra línia de recerca i desenvolupament (R+D+i) combina diagnòstics avançats, recerca aplicada i desenvolupament tecnològic.

I també tenim experiència en projectes reals de tractament amb PFAS. En el  projecte europeu LIFE-SOURCE, per exemple, ESOLVE va dissenyar i construir equips de tractament a gran escala per a la remediació d’aigües subterrànies contaminades, combinant diferents tecnologies com resines d’intercanvi aniònic, fraccionament actiu d’escuma i oxidació electroquímica.

Però fins i tot en aquests casos, la tecnologia no és el primer pas.

Abans de decidir com tractar l’aigua contaminada, és necessari saber quins PFAS hi ha presents, en quina concentració i com és la matriu que volem tractar.

No hi ha una solució única per a tothom. Primer has d’entendre el problema.

 

Què pot fer una indústria davant el repte dels PFAS?

La regulació europea avança cap a un major control d’aquestes substàncies i cada cop més activitats hauran de prestar atenció a la seva possible presència.

Al març de 2026, els comitès científics de l’ECHA  van  aprovar una proposta de restricció a nivell de la UE, amb certes excepcions i mesures per minimitzar les emissions. El procés regulador continua avançant.

Però esperar que aparegui una obligació concreta potser no és la millor estratègia.

Per a una empresa, anticipar pot significar revisar on es poden utilitzar PFAS, identificar possibles vies d’entrada a l’aigua, conèixer quines substàncies poden estar presents en els seus processos i establir controls per detectar un problema abans que esdevingui una contaminació important.

I si els PFAS ja són presents, el camí comença en un altre lloc: caracteritzant la contaminació.

Quins compostos hi ha?, En quines concentracions?, On són?, Com es mouen?, Quin risc hi ha?, Quin tractament pot funcionar en aquestes condicions?

Són preguntes diferents, i respondre-les bé és el que permet prendre bones decisions més endavant.

En aquest sentit, el tractament d’aigua ESOLVE aborda el tractament d’aigües residuals, subterrànies i aigües de procés tenint en compte amb precisió la creixent necessitat de tractar contaminants com els PFAS, medicaments i altres contaminants emergents.

 

El futur de la gestió ambiental dels PFAS

La gestió dels PFAS està entrant en una nova fase.

Durant anys, gran part de l’esforç s’ha centrat a identificar certs compostos i establir límits per a la seva presència. Però l’enorme diversitat de PFAS i la seva persistència deixen cada cop més clar que el problema no es pot abordar exclusivament compost per compost quan la contaminació ja és present.

La regulació europea està impulsant aquest canvi. A més de la proposta general per restringir els PFAS, ja hi ha restriccions específiques per a certs grups i usos. L’ECHA, per exemple, inclou restriccions per a certes substàncies PFAS i assenyala que la restricció dels PFAS en les escumes d’extinció d’incendis començarà a aplicar-se a l’octubre de 2026.

Per a la indústria, això significa que serà cada cop més important saber quines substàncies s’utilitzen, com poden arribar al medi ambient i quines alternatives i solucions existeixen.

També significa que serà necessari reunir dues peces de coneixement que durant molt de temps han treballat de manera més separada: el coneixement del procés industrial i el coneixement ambiental.

La indústria en coneix el procés. Els especialistes ambientals poden ajudar a entendre què passa quan les substàncies surten d’aquest procés i arriben a l’aigua, al sòl o al subsòl.

I aquesta col·laboració serà cada cop més important.

De fet, a ESOLVE també estem treballant en aquesta connexió entre el coneixement científic i l’aplicació pràctica. El 2026 hem iniciat una col·laboració amb el CSIC per aprofundir en l’anàlisi de l’aigua contaminada amb PFAS i el coneixement del seu comportament en condicions reals.

Perquè la solució no comença quan apareix un PFAS en una prova.

Comença abans, entenent on pot ser i com pot arribar a l’entorn. I quan el problema ja existeixi, comença caracteritzant-lo bé perquè puguis decidir com actuar.

Els PFAS ens obliguen, en resum, a canviar una mica la manera com veiem la gestió ambiental.

No es tracta només de complir un límit o instal·lar un tractament. Es tracta de conèixer el problema, prevenir quan encara estem a temps i trobar la solució adequada quan la contaminació ja hi és.

I en aquest camí, entendre el que tenim davant sempre és el primer pas.