29 des. Les aigües subterrànies, element clau davant el canvi climàtic
Les aigües subterrànies, element clau davant el canvi climàtic
L’escalfament global influeix de manera negativa en la quantitat i la qualitat de la disponibilitat hídrica
Cada vegada plou pitjor i és conseqüència del canvi climàtic. A més d’un increment de les temperatures, en els últims anys s’està observant un augment de la irregularitat en el règim de precipitacions com a efecte de l’escalfament global. L’augment en la recurrència i intensitat dels fenòmens extrems, inundacions i sequeres, genera un impacte negatiu molt important en l’oferta i demanda d’aigua.
Aquesta irregularitat en el règim de precipitacions impacta de manera especial en les aigües subterrànies. La capacitat de recàrrega dels aqüífers es veu reduïda per dos aspectes principals, d’una banda, la mateixa disminució del règim ordinari de precipitacions, que difícilment es compensa per la recàrrega amb els episodis de precipitacions torrencials. D’altra banda, l’increment de l’evapotranspiració, el fenomen que uneix l’evaporació i la transpiració de les plantes i que redueix la capacitat d’infiltració d’aigua en el sòl. Per tant, s’espera que la disponibilitat d’aigua subterrània vagi disminuint a mesura que s’intensifiqui l’escalfament global.
L’augment de temperatura de la terra provoca també un augment de la demanda d’aigua, especialment en el sector agrícola per efecte d’una major evapotranspiració.
S’ha de tenir en compte que el canvi climàtic no només afecta els aspectes quantitatius de les aigües subterrànies, sinó que es poden donar casos de pèrdua de qualitat de l’aigua en els aqüífers. L’exemple més visible és la salinització dels aqüífers costaners, que es produeix per una intrusió marina afavorida per la disminució dels nivells piezomètrics i per un major aprofitament de les aigües subterrànies.
Espanya és el cinquè país del món en nombre de grans preses, però és en els episodis de dèficit hídric quan es recorre a l’aprofitament de les aigües subterrànies, d’aquí la tendència a qualificar a les aigües subterrànies de recurs estratègic. Però els escenaris de canvi climàtic obliguen a començar a tractar a aquests recursos estratègics gairebé com a ordinaris. És necessari, per tant, enfortir les eines de gestió integrada, analitzant la disponibilitat de cadascuna de les fonts d’aigua (superficial, subterrània, regenerada, dessalada) i plantejant el mix d’aigua a cada moment i lloc sota un concepte de resiliència i minimització del risc. I per a això estem obligats a incrementar el nostre coneixement de les aigües subterrànies i del seu comportament davant situacions extraordinàries.
Saber com es comporta cadascuna de les masses d’aigua subterrànies, quin volum poden aportar al sistema hídric de manera sostenible, a quina pressió es veuen sotmeses actualment i en el futur i com pot impactar el canvi climàtic en els aqüífers és un deure a què hem de fer front de manera immediata. Per a adquirir aquest coneixement i implantar les eines de gestió necessàries s’han d’invertir recursos i mitjans, en cas contrari, ens trobarem davant situacions en les quals les aigües subterrànies no puguin ser tractades ni tan sols com un recurs estratègic.
El departament d’Hidrogeologia i Recursos Hídrics d’ESOLVE té un ampli coneixement sobre el comportament de les aigües subterrànies i és expert tant en l’estudi com en la gestió d’aquest recurs.
El projecte europeu PROMISCES (Preventing Recalcitrant Organic Mobile Industrial chemicalS for Circular Economy in the Soil-sediment-water system) ja està en marxa i 
Volem potenciar aquesta seu per dues raons: la primera, estar més a prop dels nostres clients, ja que molts d’ells tenen els seus centres de decisions a Madrid, ser presents amb un equip professional allà dóna una proximitat que suposa un valor afegit al nostre servei. La segona raó és logística, la centralitat geogràfica de Madrid ens permetrà accedir a qualsevol punt del país on hàgim d’actuar de manera més eficient. Actualment disposem d’un equip professional a la capital que s’està encarregant dels treballs que tenim en execució a la zona centre del país. Això ens permet continuar creixent a mesura que ho facin també els projectes.
Ens trobem davant un problema que tindrà una gran repercussió i que requerirà grans esforços en els pròxims anys. Estar preparats per a analitzar-los, per a caracteritzar-los i per a proposar mesures per a la seva remediació és un dels punts que mereixen major atenció.
Les substàncies perfluoroalquilades i polifluoroalquilades (PFAS, per les seves sigles en anglès) són contaminants emergents de gran interès a escala mundial perquè existeix evidència dels seus efectes perjudicials per a la salut humana. Es tracta d’un grup d’agents químics utilitzat en una varietat d’indústries a tot el món, especialment en aplicacions per a recobriments tèxtils, en utensilis de cuina o en materials de construcció, i són summament persistents en el medi ambient i en el cos humà; és a dir, que no es degraden i poden acumular-se amb el pas del temps. Recentment, els PFAS s’han considerat en la proposta de la nova Directiva d’aigua potable de la UE amb un valor límit de 0,1 μg/L per a PFAS individual i 0,5 μg/L per a PFAS en total. A Europa s’han reportat diversos llocs amb aigües contaminades per PFAS que excedeixen els valors abans esmentats.
El consorci del projecte SOuRCE està format per un conjunt de socis suecs i espanyols entre els quals es troben universitats, centres de recerca, tecnòlegs i consultories especialitzades en la descontaminació de sòls i aigües.
El focus de preocupació per l’impacte del canvi climàtic se centra en l’augment de les temperatures i en la modificació del règim de precipitacions, incrementant la freqüència i intensitat dels esdeveniments climàtics extrems. Però també cal considerar l’impacte del canvi climàtic en altres entorns i aspectes, igualment sensibles i importants per al medi ambient i que no reben tanta atenció mediàtica. Un d’ells és el subsòl, on el canvi climàtic també té un impacte important, tant en el component sòl com en el component de les aigües subterrànies.
El sòl té una implicació important en l’alliberament de CO₂ en l’atmosfera, ja que actua com a barrera d’emissió i embornal d’aquest gas, a més de ser el substrat de les espècies vegetals, que són un dels principals mecanismes d’absorció de CO₂. La pèrdua de sòl i de la seva qualitat, limita aquesta capacitat d’embornal i de manteniment de la vida vegetal. Per tant, la conservació del sòl i el seu manteniment en el millor estat possible és una obligació de tots per a lluitar contra el canvi climàtic.
La Directiva Europea 2000/60/CE estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües i suposa un repte, tant per a Espanya com per a la resta de països de la UE, per l’objectiu d’aconseguir el bon estat de les masses d’aigua en el termini marcat. Centrant-nos en les aigües subterrànies, a Espanya la sobreexplotació dels aqüífers i la contaminació difusa per nitrats són els principals obstacles a superar. De fet, la majoria dels esborranys dels plans hidrològics de conca per al període 2022-2027 publicats —i que actualment es troben en fase d’exposició pública—, focalitzen les seves actuacions i esforços en les aigües subterrànies en la problemàtica de la contaminació per nitrats.
Les solucions globals passen, exclusivament, per l’establiment de xarxes de control per a poder monitorar detalladament l’evolució de la contaminació i, sobretot, la implantació de pràctiques agràries i ramaderes que limitin l’ús excessiu de fertilitzants i la disposició inadequada de les dejeccions ramaderes. En emplaçaments focalitzats es pot plantejar la utilització de mètodes de biorremediació per a reduir les concentracions de nitrats, a fi de limitar l’afecció d’una possible contaminació en pous de proveïment d’aigua potable o bé, plantejar tècniques i tractaments específics per a rebaixar la concentració de nitrats en aigües ja captades i que vagin a ser injectades en xarxes de proveïment.
La nova norma té l’objectiu d’allargar la vida dels residus el màxim possible, reduint el seu dipòsit en abocadors. Cal destacar que segons dades de la Memòria Anual de Generació i Gestió de Residus de Competència Municipal de 2018 publicada pel Ministeri de Transició Ecològica, Espanya va generar en aquest any (les últimes xifres disponibles) més de 20 milions de tones de residus urbans, dels quals el 53,4% van acabar en un abocador, mentre que tan sols el 18% es van destinar a reciclatge i el 17% a compostatge. L’11,6% restant van ser incinerades. Aquestes dades col·loquen al nostre país a la cua d’Europa en matèria de gestió de residus.
La nova llei de residus i sòls contaminats també inclou un pla per a eliminar l’amiant dels edificis, que obliga els ajuntaments a elaborar un cens d’instal·lacions i emplaçaments amb amiant, incloent-hi un calendari que planifiqui la seva retirada abans de l’1 de gener de 2023. Aquesta mesura s’ajusta a les directrius de la Unió Europea, que estableix com a objectiu per a 2032 la localització i el desmantellament de totes les instal·lacions i infraestructures que continguin amiant.
En el capítol de sòls contaminats, la llei manté la normativa quant a les activitats potencialment contaminants, al procediment de declaració, als inventaris de sòls contaminats i a la determinació dels subjectes responsables de la descontaminació i recuperació dels sòls. Com a novetat s’ha inclòs l’Inventari Nacional de descontaminacions voluntàries de sòls contaminats, que serà alimentat pels registres autonòmics.