10 gen. Optimitzar en l’ús de l’aigua, un gran repte per al sector industrial
L’optimització de l’ús de l’aigua és un dels reptes principals a què s’enfronten les indústries avui dia. El sector industrial és un gran consumidor dels recursos hídrics i, per tant, té la responsabilitat de fer-ne un bon ús. En un moment en què l’aigua és un bé escàs i on els episodis de sequera són cada cop més recurrents, s’entreveu un futur en què les empreses es poden veure obligades a reduir l’ús de l’aigua. Davant d’aquest escenari, la indústria s’enfronta al repte d’estalviar en el seu consum mantenint el nivell de producció.
Fer una «auditoria d’aigua» és una de les opcions a les que recorren cada cop més empreses. L’elaboració d’aquests estudis, juntament amb el desenvolupament de plans d’estalvi per reduir el consum de la seva activitat industrial en situacions de manca d’aigua, tenen múltiples beneficis per a les companyies.
L’objectiu de les auditories de l’aigua és fer una anàlisi sobre l’ús que fan les indústries dels recursos hídrics dins del procés productiu. D’una banda, s’estudien els consums per detectar possibles ineficiències i/o pèrdues d’aigua. D’altra banda, s’analitza la disponibilitat d’aigua, considerant les diferents fonts d’abastament existents i la qualitat necessària de l’aigua per al desenvolupament del procés industrial. En aquest darrer punt es proposen modificacions, si cal, en el mix d’aigua per optimitzar disponibilitat i costos i, finalment, s’analitzen els paràmetres d’abocament, per complir tots els condicionants ambientals existents. L’objectiu final d’aquest tipus d’estudis és proposar millores en l’ús, la disponibilitat i el control de l’aigua, analitzant, fins i tot, possibles vies de reutilització dins del procés industrial i buscant alternatives per evitar l’ús d’aigua potable. I tot això sota una perspectiva d’un millor aprofitament dels recursos, repercutint en una significativa reducció de costos de producció.
A més, cal considerar que davant d’un episodi d’estrès hídric les administracions hidràuliques requereixen la reducció dels consums industrials i la presentació de plans d’estalvi. Per això, aquelles empreses que hagin auditat el consum d’aigua i hagin pres mesures sobre aquesta qüestió seran més resilients, veuran menys afectada la seva capacitat productiva i tindran més garantia de subministrament en cas de sequera.
Finalment, i no menys important, fer un bon ús de l’aigua és una acció de Responsabilitat Ambiental Empresarial, cada cop més necessària i valorada pels clients i consumidors.
Cal considerar també que la realització duna auditoria de l’aigua pot facilitar l’accés a subvencions i línies de finançament. En un moment en què es plantegen mecanismes de finançament públic com, per exemple, el PERTE del cicle de l’aigua, tenir diagnosticades les línies de millora podrà facilitar l’accés als fons econòmics necessaris per dur a terme les millores plantejades.
ESOLVE compta amb un equip expert i qualificat en la protecció i el control de la qualitat de l’aigua, així com en la realització d’auditories, disposat a ajudar aquelles empreses interessades a optimitzar l’ús de l’aigua en els seus processos industrials i implementar sistemes que optimitzin els recursos hídrics.
Aquesta irregularitat en el règim de precipitacions impacta de manera especial en les aigües subterrànies. La capacitat de recàrrega dels aqüífers es veu reduïda per dos aspectes principals, d’una banda, la mateixa disminució del règim ordinari de precipitacions, que difícilment es compensa per la recàrrega amb els episodis de precipitacions torrencials. D’altra banda, l’increment de l’evapotranspiració, el fenomen que uneix l’evaporació i la transpiració de les plantes i que redueix la capacitat d’infiltració d’aigua en el sòl. Per tant, s’espera que la disponibilitat d’aigua subterrània vagi disminuint a mesura que s’intensifiqui l’escalfament global.
S’ha de tenir en compte que el canvi climàtic no només afecta els aspectes quantitatius de les aigües subterrànies, sinó que es poden donar casos de pèrdua de qualitat de l’aigua en els aqüífers. L’exemple més visible és la salinització dels aqüífers costaners, que es produeix per una intrusió marina afavorida per la disminució dels nivells piezomètrics i per un major aprofitament de les aigües subterrànies.
El focus de preocupació per l’impacte del canvi climàtic se centra en l’augment de les temperatures i en la modificació del règim de precipitacions, incrementant la freqüència i intensitat dels esdeveniments climàtics extrems. Però també cal considerar l’impacte del canvi climàtic en altres entorns i aspectes, igualment sensibles i importants per al medi ambient i que no reben tanta atenció mediàtica. Un d’ells és el subsòl, on el canvi climàtic també té un impacte important, tant en el component sòl com en el component de les aigües subterrànies.
El sòl té una implicació important en l’alliberament de CO₂ en l’atmosfera, ja que actua com a barrera d’emissió i embornal d’aquest gas, a més de ser el substrat de les espècies vegetals, que són un dels principals mecanismes d’absorció de CO₂. La pèrdua de sòl i de la seva qualitat, limita aquesta capacitat d’embornal i de manteniment de la vida vegetal. Per tant, la conservació del sòl i el seu manteniment en el millor estat possible és una obligació de tots per a lluitar contra el canvi climàtic.
Ara que la COVID-19 ens ha fet passar més temps a casa, l’elecció de l’habitatge ha guanyat pes per a la majoria de les persones. El confort de la llar es pot mesurar sobre la base de diferents aspectes, des de la ubicació a l’espai, la llum, el disseny, etc., però hi ha una cosa en la qual poca gent pensa a l’hora de triar casa: la qualitat del sòl sobre el qual està construïda i els possibles contaminants que pot contenir i que afecten la salut.
Un exemple és el cas del gas radó en edificis, que ha estat regulat recentment pel Codi Tècnic de l’Edificació (CTE). El radó és un gas radioactiu d’origen natural que en espais tancats pot registrar-se concentracions elevades, accedint a través d’esquerdes o fissures en el formigó dels fonaments d’una casa. En ser incolor, inodor i insípid és molt difícil de detectar, per la qual cosa s’acumula a l’interior dels habitatges i posa en risc la salut de les persones que les habiten, ja que pot provocar càncer, de fet, segons un estudi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el gas radó se situa com la segona causa més comuna de càncer de pulmó, després del tabac.

A Escòcia podria haver-hi centenars d’antics llocs industrials contaminats sense registrar, segons ha publicat recentment la premsa. En tot el país hi ha registrats un total de 21 terrenys afectats que corresponen a 8 dels 32 consells que existeixen. Ciutats com Edimburg, Dundee i Aberdeen no tenen ni un sol registre de terra contaminada, ni tan sols Glasgow, potència industrial de l’imperi britànic.
La declaració d’un sòl com contaminat obliga a realitzar les actuacions necessàries per a la seva recuperació. Aquesta declaració es cancel·la quan es comprova que ha estat descontaminat.



L’amiant és un mineral format per microfibres que és altament resistent a la combustió i per això s’utilitza habitualment en la fabricació de revestiments. Aquest material, segons han demostrat diversos estudis, és cancerigen. L’Organització Mundial de la Salut assegura que «tots els tipus d’amiant causen càncer de pulmó, mesotelioma, càncer de laringe i d’ovari, i asbestosi (fibrosi dels pulmons)». Per aquest motiu, a Espanya el seu ús està prohibit des de 2002 però pot estar present en edificacions i infraestructures anteriors a aquesta data.
