29 des. Les aigües subterrànies, element clau davant el canvi climàtic

Les aigües subterrànies, element clau davant el canvi climàtic

L’escalfament global influeix de manera negativa en la quantitat i la qualitat de la disponibilitat hídrica

Cada vegada plou pitjor i és conseqüència del canvi climàtic. A més d’un increment de les temperatures, en els últims anys s’està observant un augment de la irregularitat en el règim de precipitacions com a efecte de l’escalfament global. L’augment en la recurrència i intensitat dels fenòmens extrems, inundacions i sequeres, genera un impacte negatiu molt important en l’oferta i demanda d’aigua.

Aquesta irregularitat en el règim de precipitacions impacta de manera especial en les aigües subterrànies. La capacitat de recàrrega dels aqüífers es veu reduïda per dos aspectes principals, d’una banda, la mateixa disminució del règim ordinari de precipitacions, que difícilment es compensa per la recàrrega amb els episodis de precipitacions torrencials. D’altra banda, l’increment de l’evapotranspiració, el fenomen que uneix l’evaporació i la transpiració de les plantes i que redueix la capacitat d’infiltració d’aigua en el sòl. Per tant, s’espera que la disponibilitat d’aigua subterrània vagi disminuint a mesura que s’intensifiqui l’escalfament global.

L’augment de temperatura de la terra provoca també un augment de la demanda d’aigua, especialment en el sector agrícola per efecte d’una major evapotranspiració.

S’ha de tenir en compte que el canvi climàtic no només afecta els aspectes quantitatius de les aigües subterrànies, sinó que es poden donar casos de pèrdua de qualitat de l’aigua en els aqüífers. L’exemple més visible és la salinització dels aqüífers costaners, que es produeix per una intrusió marina afavorida per la disminució dels nivells piezomètrics i per un major aprofitament de les aigües subterrànies.

Espanya és el cinquè país del món en nombre de grans preses, però és en els episodis de dèficit hídric quan es recorre a l’aprofitament de les aigües subterrànies, d’aquí la tendència a qualificar a les aigües subterrànies de recurs estratègic. Però els escenaris de canvi climàtic obliguen a començar a tractar a aquests recursos estratègics gairebé com a ordinaris. És necessari, per tant, enfortir les eines de gestió integrada, analitzant la disponibilitat de cadascuna de les fonts d’aigua (superficial, subterrània, regenerada, dessalada) i plantejant el mix d’aigua a cada moment i lloc sota un concepte de resiliència i minimització del risc. I per a això estem obligats a incrementar el nostre coneixement de les aigües subterrànies i del seu comportament davant situacions extraordinàries.

Saber com es comporta cadascuna de les masses d’aigua subterrànies, quin volum poden aportar al sistema hídric de manera sostenible, a quina pressió es veuen sotmeses actualment i en el futur i com pot impactar el canvi climàtic en els aqüífers és un deure a què hem de fer front de manera immediata. Per a adquirir aquest coneixement i implantar les eines de gestió necessàries s’han d’invertir recursos i mitjans, en cas contrari, ens trobarem davant situacions en les quals les aigües subterrànies no puguin ser tractades ni tan sols com un recurs estratègic.

El departament d’Hidrogeologia i Recursos Hídrics d’ESOLVE té un ampli coneixement sobre el comportament de les aigües subterrànies i és expert tant en l’estudi com en la gestió d’aquest recurs.

20 set. Protegir el sòl per a mitigar el canvi climàtic

Protegir el sòl per a mitigar el canvi climàtic

• La desertització i la pèrdua de sòl afecten greument la biodiversitat i al manteniment de la vida terrestre.

• El sòl actua com a barrera d’emissió i embornal de CO₂.

El canvi climàtic és un dels grans problemes als quals s’enfronta la humanitat i buscar solucions per a mitigar les seves conseqüències està en l’agenda de molts governs i institucions. Aquesta emergència ambiental afecta greument al subsòl i la seva protecció és clau per a pal·liar els seus efectes.

Segons l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), publicat l’agost de 2021, els canvis observats en el clima en totes les regions del món no tenen precedents en centenars de milers d’anys, i alguns ells, com l’augment continu del nivell de la mar, no es podran revertir fins dins de diversos segles o mil·lennis. Aquesta situació requereix mesures urgents per a reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de manera immediata i a gran escala, en cas contrari, limitar l’escalfament a prop d’1,5 °C o fins i tot a 2 °C serà un objectiu inassolible.

El focus de preocupació per l’impacte del canvi climàtic se centra en l’augment de les temperatures i en la modificació del règim de precipitacions, incrementant la freqüència i intensitat dels esdeveniments climàtics extrems. Però també cal considerar l’impacte del canvi climàtic en altres entorns i aspectes, igualment sensibles i importants per al medi ambient i que no reben tanta atenció mediàtica. Un d’ells és el subsòl, on el canvi climàtic també té un impacte important, tant en el component sòl com en el component de les aigües subterrànies.

El sòl constitueix l’hàbitat propi d’entre el 25 i el 30% de la biodiversitat, a més del manteniment de la resta de la vida terrestre, i el canvi climàtic incideix directament sobre ell d’una manera dramàtica mitjançant la desertització i la pèrdua de sòl. L’augment de la temperatura i la disminució de la precipitació propicien la pèrdua de la cobertura vegetal que, a més, es veu agreujada per un increment dels incendis forestals. Els esdeveniments torrencials posteriors afavoreixen la generació de processos erosius intensos i generen una pèrdua major d’aquests sòls, ja desertificats.

El sòl té una implicació important en l’alliberament de CO₂ en l’atmosfera, ja que actua com a barrera d’emissió i embornal d’aquest gas, a més de ser el substrat de les espècies vegetals, que són un dels principals mecanismes d’absorció de CO₂. La pèrdua de sòl i de la seva qualitat, limita aquesta capacitat d’embornal i de manteniment de la vida vegetal. Per tant, la conservació del sòl i el seu manteniment en el millor estat possible és una obligació de tots per a lluitar contra el canvi climàtic.

Dedicar esforços a protegir els sòls, fixant-los i assegurant el seu bon estat qualitatiu, evitant salinitzacions, acidificacions i contaminacions, ha de ser un altre dels reptes que el planeta ha d’enfrontar de manera immediata. Desenvolupar accions per a tenir una cobertura de sòl sana és una de les mesures de mitigació del canvi climàtic més efectives.

13 ag. La contaminació invisible sota casa

La contaminació invisible sota casa

Certificar la correcta qualitat del sòl abans de construir és un element de valor per al constructor, el promotor i el propietari de l’edifici.

Ara que la COVID-19 ens ha fet passar més temps a casa, l’elecció de l’habitatge ha guanyat pes per a la majoria de les persones. El confort de la llar es pot mesurar sobre la base de diferents aspectes, des de la ubicació a l’espai, la llum, el disseny, etc., però hi ha una cosa en la qual poca gent pensa a l’hora de triar casa: la qualitat del sòl sobre el qual està construïda i els possibles contaminants que pot contenir i que afecten la salut.
Per a prevenir les conseqüències que un sòl contaminat pot tenir per a les persones és fonamental realitzar un Estudi de Qualitat del Sòl abans d’edificar en ell. Aquesta anàlisi té alguns aspectes en comú amb un estudi geotècnic, però tenen objectius diferents, per la qual cosa és important que cadascun d’ells es realitzi per professionals experts en la matèria. Una diagnosi parcial implica sobrecostos en parada d’obra, increment en la partida de gestió de residus i fins i tot penalitzacions econòmiques per incompliment de terminis de lliurament.

L’estudi ambiental està regulat per normativa sectorial mediambiental com l’RD 9/2005 o la Llei de Residus i Sòls contaminats i gràcies a ell es poden trobar diversos contaminants que poden afectar en el futur a la salut de les persones que habitin l’edifici a través de la intrusió de vapors.

Un exemple és el cas del gas radó en edificis, que ha estat regulat recentment pel Codi Tècnic de l’Edificació (CTE). El radó és un gas radioactiu d’origen natural que en espais tancats pot registrar-se concentracions elevades, accedint a través d’esquerdes o fissures en el formigó dels fonaments d’una casa. En ser incolor, inodor i insípid és molt difícil de detectar, per la qual cosa s’acumula a l’interior dels habitatges i posa en risc la salut de les persones que les habiten, ja que pot provocar càncer, de fet, segons un estudi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el gas radó se situa com la segona causa més comuna de càncer de pulmó, després del tabac.

En aquesta nova secció del CTE s’estableix el nivell nacional de referència per a les concentracions de radó en recintes tancats i es recullen les mesures reglamentàries per a limitar la penetració del radó en els edificis en funció del municipi en què se situïn aquests.
Més enllà de les mesures constructives que dictamina el CTE, ESOLVE ajuda en la correcta diagnosi de la presència de gas radó, així com uns altres contaminants que poden posar en risc no només la salut de les persones, sinó també el correcte Pla d’Obra i implicar conseqüències legals importants, com l’obligació de realitzar i costejar les operacions de descontaminació i recuperació del sòl una vegada finalitzada la construcció.
Per aquests motius, és necessari comptar amb professionals que puguin realitzar una exhaustiva anàlisi de l’estat ambiental del sòl abans de dur a terme els plans de construcció.

18 oct. Les empreses catalogades com a prioritat 3 hauran de presentar la garantia financera abans de 2 anys

Les empreses catalogades com a prioritat 3 hauran de presentar la garantia financera abans de 2 anys

La quantia de la garantia ha de fixar-se mitjançant una Anàlisi de Riscos Mediambientals (ARMA).

El Ministeri per a la Transició Ecològica ha publicat el calendari al qual han de cenyir-se les empreses catalogades com a prioritat 3 en l’Ordre ARM/17783/2011, de 22 de juny, per a presentar la garantia financera que els permeti fer front a la responsabilitat mediambiental inherent a l’activitat que desenvolupen. Aquestes companyies tenen un termini de dos anys, fins al 16 d’octubre de 2021, per a presentar aquesta garantia. L’única excepció són les activitats de cria intensiva d’ocells de corral o de porcs, i en aquest cas el termini s’estén a 3 anys, fins a octubre de 2022.

La garantia financera és un mecanisme que permet assegurar que les empreses potencialment contaminants podran fer front a les mesures necessàries per a pal·liar als danys mediambientals que poguessin causar a causa de la seva activitat. Entre aquestes mesures es contemplen aquelles necessàries per a prevenir-los o, quan el mal s’hagi produït, per a limitar-lo i evitar que es produeixin nous danys, així com retornar els recursos naturals danyats a l’estat en el qual es trobaven abans que ocorregués el mal. L’obligatorietat de disposar d’aquesta garantia financera per a les empreses amb risc ambiental es recull en la Llei 26/2007, que indica que la quantia d’aquesta garantia s’estableix a partir d’una Anàlisi de Riscos Mediambientals (ARMA), que ha de fer-se a través d’una entitat acreditada, com és ESOLVE.

Les activitats queden classificades per prioritats en la norma i cada grup té un calendari a complir. Mentre que el termini per a les activitats catalogades com a prioritat 1 va expirar fa un any, el de les de prioritat 2 venç a la fi d’aquest octubre.

En la catalogació de prioritat 3 es troben les indústries tèxtils, del cuir, mineral, derivada de la fusta, del carbó i agroalimentària i ramadera, així com el consum de dissolvents orgànics, el tractament d’aigües, la captura de CO₂ i instal·lacions de residus miners de categoria A. També estan incloses algunes empreses d’instal·lacions de combustió, producció i fabricació de metalls, gestió de residus i indústria química, encara que amb especificacions.

La presentació d’aquesta garantia financera és obligatòria i la seva no constitució pot ser considerada infracció greu, la qual cosa suposaria multes de 50.000 i 2 milions d’euros i l’extinció o suspensió de l’autorització per un període d’1 a 2 anys.

ESOLVE ofereix els seus serveis a les empreses de diferents sectors per a avaluar i donar compliment a la Llei de Responsabilitat Mediambiental i per a realitzar les Anàlisis de Riscos corresponents, servei en el que la consultoria és experta. A més, brinda la possibilitat d’implantar un programa de millora ambiental per a mitigar els riscos identificats i així minimitzar responsabilitats futures.

20 ag. Registrar els sòls contaminats evita riscos futurs

Registrar els sòls contaminats evita riscos futurs

És fonamental comptar amb un inventari de llocs contaminats per a actuar sobre ells abans de donar-los un nou ús 

A Escòcia podria haver-hi centenars d’antics llocs industrials contaminats sense registrar, segons ha publicat recentment la premsa. En tot el país hi ha registrats un total de 21 terrenys afectats que corresponen a 8 dels 32 consells que existeixen. Ciutats com Edimburg, Dundee i Aberdeen no tenen ni un sol registre de terra contaminada, ni tan sols Glasgow, potència industrial de l’imperi britànic.

Tenir un registre fiable i actualitzat de llocs contaminats és molt important, ja que permet conèixer l’estat real del sòl i actuar sobre aquells en què sigui necessari, organitzant aquesta actuació per nivell de prioritat, i així evitar que es construeixin espais d’ús per a les persones en terrenys amb el risc de toxicitat.

A Espanya, els propietaris que transmeten finques en què s’ha realitzat alguna activitat potencialment contaminant tenen l’obligació de declarar-ho. A més, els titulars d’activitats potencialment contaminants han de remetre a la Comunitat Autònoma la informació necessària per a la declaració de sòls contaminats. Amb això, cada Comunitat Autònoma té l’obligació d’elaborar un inventari dels sòls contaminats existents en el seu àmbit territorial, basat en la llei de residus i sòls contaminats, així com una relació prioritzada d’aquests llocs. A partir d’aquesta informació, el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient ha d’elaborar un inventari estatal de sòls contaminats.

La declaració d’un sòl com contaminat obliga a realitzar les actuacions necessàries per a la seva recuperació. Aquesta declaració es cancel·la quan es comprova que ha estat descontaminat.

En el cas escocès, també existeix l’obligació dels consells de mantenir un registre de terres contaminades en la seva àrea però la majoria d’ells estan buits i no hi ha registres centrals a escala estatal, com tampoc n’hi ha en altres llocs de Regne Unit, quelcom especialment important tenint en compte que es tracta de països amb una llarga història industrial.

La contaminació del sòl té efecte directe en la salut de les persones i el medi ambient i per això és fonamental una bona recerca que doni a conèixer l’estat real d’aquells terrenys en els quals s’ha dut a terme una activitat potencialment contaminant per a evitar possibles riscos en futurs usos. Cal recordar que un sòl contaminat pot romandre en aquest estat durant molts anys, per tant, per antiga que fora l’activitat desenvolupada en ell, la contaminació del lloc perdura. Però, afortunadament, es pot remeiar.

24 jul. El sòl, una víctima silenciosa dels incendis forestals

El sòl, una víctima silenciosa dels incendis forestals

En els focs que arrasen milers d’hectàrees cada any existeix un damnificat al qual ningú para esment però les conseqüències ecològiques del qual són molt greus: el sòl.

L’estiu i les seves altes temperatures són les condicions ideals per a la propagació d’incendis i per això en aquesta època veiem cremar terrenys cada any. Dels més recents, destaca el de Tarragona, que va arrasar unes 6.000 hectàrees de superfície forestal. 

El foc pot tenir una infinitat de conseqüències, entre elles, les més preocupants són les humanes, ja que és un perill per a la salut i la vida de les persones que es trobin en la zona incendiada o habitin prop d’ella. També ho és per als animals i la vegetació i pot provocar grans danys materials. Però hi ha una conseqüència important que la gran majoria passa per alt: el sòl. L’erosió després dels incendis forestals provoca una pèrdua de sòl que suposa el mal ecològic més greu, ja que que es tracta de la font de nutrients de la vegetació i la fauna. A més, la recuperació d’aquest recurs natural és molt lenta.

Una de les conseqüències que tenen els incendis forestals per al sòl és l’erosió, que en els terrenys incendiats apareix fonamentalment amb les primeres pluges. La impermeabilitat de la superfície es multiplica pel fet que l’arrossegament de cendres i altres partícules deforma l’estructura superficial del sòl, compactant-lo i obstruint la seva porositat. Aquestes condicions tenen un elevat potencial erosiu.

L’erosió més greu és la química, que fa que el sòl perdi els seus nutrients i minvament la seva fertilitat. Malgrat que després dels incendis la matèria orgànica es mineralitza i nodreix el sòl, aquest fenomen dura molt poc i aquests nutrients es perden ràpidament.

La realitat és que la majoria dels elements nutritius es perden en l’atmosfera pel fet que la combustió els transforma en volàtils i uns altres es perden dissolts en les aigües corrents, per tant, el sòl perd fertilitat.

L’acció de la calor també suposa la mort de molts organismes, la qual cosa suposa una disminució de l’activitat de l’activitat biològica del sòl i, per tant, una afectació negativa als cicles biogeoquímics de molts elements que depenen de la biota del sòl.

A més de totes les conseqüències directes al sòl que tenen els incendis que hem comentat, cal afegir que també provoca l’alteració dels recursos hídrics, afavorint inundacions i induint la contaminació de l’aigua.

En definitiva, l’acció del foc pot suposar conseqüències molt greus i, en alguns casos, irreversibles per a un recurs natural fonamental com és el sòl. Per això, és important protegir-ho i actuar degudament en la rehabilitació de les zones cremades.

02 maig L’Informe Base, principi i final de tota activitat potencialment contaminant

L’Informe Base, principi i final de tota activitat potencialment contaminant

Abans d’iniciar una activitat que pugui afectar el sòl, davant qualsevol canvi d’aquesta activitat que tingui afectació al subsòl i en el moment del seu cessament s’ha de presentar a l’administració l’Informe Base del sòl.

L‘Informe Base és un estudi que determina l’estat ambiental del sòl i les aigües subterrànies. L’abast d’aquest estudi té en compte tant les activitats i usos presents com els passats i és imprescindible per a sol·licitar o renovar l’Autorització Ambiental Integrada.

Les empreses l’activitat de les quals implica «l’ús, producció o emissió de substàncies perilloses» que «puguin induir a la possibilitat de contaminar el sòl i/o les aigües subterrànies en l’emplaçament de la instal·lació» estan obligades a presentar l’Informe Base, segons recull la Llei 5/2013.

L’Informe Base permet identificar la necessitat de dur a terme una Anàlisi de Riscos Toxicològics sobre les persones o ecosistemes. Si durant la investigació es detecten substàncies contaminants en el sòl que superen els nivells normatius, s’ha de dur a terme aquesta anàlisi mitjançant el qual s’estableix si el risc és acceptable.

Cal destacar que l’Informe Base ha d’anar acompanyat d’una proposta de Xarxa de Control i Seguiment del sòl i les aigües subterrànies. Periòdicament s’han de dur a terme controls en els diferents punts de la xarxa amb l’objectiu de disposar d’un sistema d’alerta davant qualsevol possible afecció que permeti una actuació ràpida i de prevenció i evitació de danys al subsòl (i a tercers).

ESOLVE és una consultoria i enginyeria mediambiental especialitzada en la investigació i descontaminació de sòls i aigües subterrànies i acreditada per ENAC per a aquesta activitat, garantia de qualitat en el seu servei. La companyia té una àmplia experiència en l’elaboració d’Informes Base. Els professionals d’ESOLVE guiaran a l’empresa en tot el procés i definiran i executaran els plans de control posteriors a l’informe segons els criteris tècnics i de valoració exigits per l’administració.

Per a més informació: info@esolve.es

27 març L’eliminació de l’amiant pot suposar riscos per a la salut si no es fa correctament

L’eliminació de l’amiant pot suposar riscos per a la salut si no es fa correctament

Les mesures de seguretat són un factor clau en els projectes de desmuntatge i gestió de l’amiant i han de realitzar-se per personal expert.

L’amiant és un mineral format per microfibres que és altament resistent a la combustió i per això s’utilitza habitualment en la fabricació de revestiments. Aquest material, segons han demostrat diversos estudis, és cancerigen. L’Organització Mundial de la Salut assegura que «tots els tipus d’amiant causen càncer de pulmó, mesotelioma, càncer de laringe i d’ovari, i asbestosi (fibrosi dels pulmons)». Per aquest motiu, a Espanya el seu ús està prohibit des de 2002 però pot estar present en edificacions i infraestructures anteriors a aquesta data.

L’amiant friable, que sol utilitzar-se com a aïllant, es descompon amb facilitat. Per contra, en l’amiant no friable les fibres estan barrejades amb altres materials, el cas més comú és el fibrociment, i, si està en bon estat, no té per què suposar un risc per a la salut.
El perill de l’amiant depèn del seu estat de conservació i de la seva manipulació. Els problemes de salut que pot provocar són per l’aspiració de les fibres, però aquestes fibres solament passen a l’aire si el material no es troba en bon estat o si es manipula. Per aquest motiu, el més important és fer una correcta diagnosi de l’estat en el qual es troba el material i, en cas que sigui necessari, eliminar-lo amb les mesures de seguretat pertinents.
És important que la seva eliminació es dugui a terme per professionals experts que s’encarreguin de fer els treballs de manera segura, evitant qualsevol risc per a les persones. La primera mesura a prendre és aïllar la zona de treball i protegir als treballadors amb el vestit adequat així com màscares, guants, etc. Seguidament i abans de començar amb el treball, s’ha d’humidificar la zona per a evitar generar pols. Una vegada que s’extreu l’amiant, s’ha de gestionar el residu de manera correcta, introduint-lo en sacs especialment fabricats per a això, impermeables i irrompibles. A més, ha d’aspirar-se qualsevol superfície o material que hagi pogut estar en contacte amb l’amiant i humidificar-lo de nou, així com fer una neteja especialitzada de la roba utilitzada per al treball.

ESOLVE s’encarrega d’elaborar projectes de diagnosis i gestió d’amiant d’una manera professional i rigorosa, que salvaguardi la salut de totes les persones implicades en el procés.

Afectació al sòl

L’amiant també té conseqüències en el sòl per culpa de residus enterrats, ja sigui a causa d’una mala praxi o d’antigues infraestructures situades sota terra. Per això, és especialment important la investigació de l’estat del sòl en solars antics que s’hagin aportat farciments d’origen desconegut, així com en aquells emplaçaments que han passat per un procés d’eliminació de l’amiant o d’enderrocament, ja que la presència de les fibres d’aquest material en el subsòl pot suposar un risc per a la salut en les futures activitats que es realitzin en aquest terreny.

18 set. Les xarxes de control, peça clau per a la presa de decisions

Les xarxes de control, peça clau per a la presa de decisions

Els piezòmetres i els captadors de vapor aporten dades que ens permeten definir les millors solucions per a cada cas concret. El seu correcte manteniment és essencial.

A ESOLVE ens preocupem que els nostres clients coneguin els detalls de cada projecte i comprenguin quines són les millors solucions. Per a això és necessari conèixer en profunditat cada cas i elaborar el model conceptual. Aquest coneixement ho adquirim mitjançant dades degudament processades, generades a partir de la mesura de variables mesurables al llarg del temps.
Les dades són de gran importància en la presa de decisions, ja que ajuden a fer un plantejament enfocat als objectius però amb un treball de camp realista. A ESOLVE assignem tots els recursos necessaris de forma optimitzada i aquests es decideixen de manera conjunta pel nostre consultor i el client.

En l’àmbit del vector subsòl, la presa de dades requereix disposar d’una xarxa de control completa, formada per piezòmetres i/o captadors de vapors. Aquesta xarxa ha d’estar dissenyada per conèixer les condicions mediambientals del subsòl i identificar en planta i en profunditat qualsevol canvi en la seva qualitat.

La normativa existent i l’interès creixent per part de propietaris, gestors, inversors o responsables tècnics en conèixer l’estat de subsòl tenen com a resultat la construcció de xarxes de control del subsòl en tot tipus d’emplaçaments, des de plantes industrials a locals, petites naus i tallers, així com terrens a desenvolupar.

Els piezòmetres, captadors de vapor i pous existents requereixen un manteniment perquè siguin efectius i evitar que aportin dades que comportin a un coneixement erroni de la situació del subsòl. A més, les autoritzacions ambientals obliguen a mantenir la xarxa de control en bon estat assegurant que els punts de control compleixen amb els següents requisits:

• Es troben correctament identificats.
• No s’emmagatzemen ni construeixen elements que puguin condicionar la seva accessibilitat.
• L’arqueta de registre es troba en correcte estat i assegura l’estanquitat i el correcte tancament.
• L’interior del punt de control es manté en bon estat, minimitzant la colmatació per possible entrada de fins en el seu interior.

Els treballs bàsics de manteniment de la xarxa de control consisteixen en:
Inspecció de l’entorn del piezòmetre.

• Obertura i greixat de les tapes de l’arqueta de registre. Comprovació del correcte estat dels taps de tancament i substitució d’aquests, si és necessari.
• Buidatge de possible aigua acumulada a l’interior de l’arqueta.
• Reposició de la identificació del piezòmetre, o la seva retolació per primera vegada.
• Mesura del nivell freàtic i possible presència de producte en fase lliure.
• Mesura de la profunditat del punt de control per identificar fenòmens de colmatació.

Existeixen altres tasques associades al manteniment de xarxes de control com són els relatius a la neteja de piezòmetres i captadors de vapor mitjançant bombes pneumàtiques, elèctriques o de forma manual, la neteja amb aigua a pressió des del fons cap a la superfície, l’extracció de vapors i caracterització de gasos del subsòl, la inspecció mitjançant càmera de vídeo i la substitució o recreixement de les arquetes.

El manteniment de la xarxa de control finalitza amb un informe en el qual, a més dels resultats dels treballs efectuats, s’inclouen els possibles indicis d’afecció i els canvis significatius respecte a la inspecció anterior.

Una xarxa de control en bon estat minimitza l’error i la incertesa en la presa de dades. No obstant això, el resultat final depèn d’altres factors com són la quantitat de dades, la qualitat en els procediments de mostreig, l’experiència, la supervisió i el control de qualitat en camp i en gabinet i la implicació per part de tot l’equip de treball amb el projecte.

A ESOLVE tenim una àmplia i contrastada experiència en la instal·lació i manteniment de les xarxes de control. En línia amb la nostra vocació de servei al client, compartim les dades d’aquestes xarxes amb el client per així dissenyar conjuntament la millor solució adaptada a cada cas particular.