23 ag. La contaminació de les aigües subterrànies, un problema per a Espanya
La contaminació de les aigües subterrànies, un problema per a Espanya
-
Cada any, 800.000 tones de nitrogen acaben en el medi natural i existeix un expedient sancionador europeu des de 2018
-
Segons un informe de la Dirección General del Agua, prop de la meitat dels aqüífers afectats no podran recuperar-se dins del límit marcat per la legislació europea
La Directiva Europea 2000/60/CE estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües i suposa un repte, tant per a Espanya com per a la resta de països de la UE, per l’objectiu d’aconseguir el bon estat de les masses d’aigua en el termini marcat. Centrant-nos en les aigües subterrànies, a Espanya la sobreexplotació dels aqüífers i la contaminació difusa per nitrats són els principals obstacles a superar. De fet, la majoria dels esborranys dels plans hidrològics de conca per al període 2022-2027 publicats —i que actualment es troben en fase d’exposició pública—, focalitzen les seves actuacions i esforços en les aigües subterrànies en la problemàtica de la contaminació per nitrats.
I és que, segons l’informe de seguiment de la contaminació per nitrats de desembre de 2020 redactat per la Direcció General de l’Aigua, dels 1.235 punts detectats amb excés de nitrats per l’ús de fertilitzants o l’abocament de dejeccions ramaderes—que són un 28% de la xarxa de control—, es calcula que, solament, 693 aconseguiran un bon estat abans del 2027, data límit atorgada per la normativa europea específica per a la contaminació per nitrats i transposada a Espanya a través del RD 261/1996. Altres 45 punts podrien aconseguir el bon estat abans de l’any 2039, però altres 480 punts no tenen una data de pronòstic per a solucionar l’excés de nitrats.
Aquesta situació li ha suposat a Espanya un expedient sancionador, però el repte principal és aconseguir revertir-la. La contaminació procedeix de les explotacions agràries i ramaderes i afecta de manera generalitzada a nombroses masses d’aigua subterrània en grans superfícies d’afectació, la qual cosa dificulta la seva descontaminació, ja que no existeixen focus puntuals sobre els quals actuar directament. Des de 2012, Espanya aboca una mitjana de 800.000 tones a l’any de nitrogen al mitjà i, malgrat els plans d’actuació per a reduir-les, la perspectiva no és bona, ja que en el seu moment es va considerar que la rebaixa d’excedents havia de ser d’un 25% i s’ha demostrat que es queda tala.
Les solucions globals passen, exclusivament, per l’establiment de xarxes de control per a poder monitorar detalladament l’evolució de la contaminació i, sobretot, la implantació de pràctiques agràries i ramaderes que limitin l’ús excessiu de fertilitzants i la disposició inadequada de les dejeccions ramaderes. En emplaçaments focalitzats es pot plantejar la utilització de mètodes de biorremediació per a reduir les concentracions de nitrats, a fi de limitar l’afecció d’una possible contaminació en pous de proveïment d’aigua potable o bé, plantejar tècniques i tractaments específics per a rebaixar la concentració de nitrats en aigües ja captades i que vagin a ser injectades en xarxes de proveïment.
És en aquesta mena d’actuacions focalitzades per a millorar la qualitat de l’aigua subterrània on, des d’ESOLVE, podem aportar la nostra experiència. El coneixement que tenim en les tècniques de biorremediació i en els processos de tractament d’aigua ens permeten afrontar aquest tipus de reptes amb la seguretat més gran possible.
En definitiva, es tracta d’un problema de gran abast i difícil solució que ha posat a Espanya en el punt de mira de la Comissió Europea. Els usuaris, administracions i empreses especialitzades hem de posar tot de la nostra part per a superar aquesta complexa situació.
La nova norma té l’objectiu d’allargar la vida dels residus el màxim possible, reduint el seu dipòsit en abocadors. Cal destacar que segons dades de la Memòria Anual de Generació i Gestió de Residus de Competència Municipal de 2018 publicada pel Ministeri de Transició Ecològica, Espanya va generar en aquest any (les últimes xifres disponibles) més de 20 milions de tones de residus urbans, dels quals el 53,4% van acabar en un abocador, mentre que tan sols el 18% es van destinar a reciclatge i el 17% a compostatge. L’11,6% restant van ser incinerades. Aquestes dades col·loquen al nostre país a la cua d’Europa en matèria de gestió de residus.
La nova llei de residus i sòls contaminats també inclou un pla per a eliminar l’amiant dels edificis, que obliga els ajuntaments a elaborar un cens d’instal·lacions i emplaçaments amb amiant, incloent-hi un calendari que planifiqui la seva retirada abans de l’1 de gener de 2023. Aquesta mesura s’ajusta a les directrius de la Unió Europea, que estableix com a objectiu per a 2032 la localització i el desmantellament de totes les instal·lacions i infraestructures que continguin amiant.
En el capítol de sòls contaminats, la llei manté la normativa quant a les activitats potencialment contaminants, al procediment de declaració, als inventaris de sòls contaminats i a la determinació dels subjectes responsables de la descontaminació i recuperació dels sòls. Com a novetat s’ha inclòs l’Inventari Nacional de descontaminacions voluntàries de sòls contaminats, que serà alimentat pels registres autonòmics.
La Llei 26/2007 estableix la responsabilitat de les empreses (en la terminologia de la Llei, Operadors), en relació amb els danys ambientals produïts o que puguin produir-se, imposant-los determinades obligacions preventives, i, si escau, reparadores. La indicada llei, que té com a antecedents el Llibre blanc sobre Responsabilitat Ambiental, així com la Directiva 2004/35/CE, preveu un desplegament gradual, de manera que determinades obligacions seran imperatives a partir del mes d’octubre de 2021.
La normativa s’aplica tant als danys mediambientals com a les amenaces imminents que ocorrin quan hagin estat causats per qualsevol empresa en l’Annex III de la Llei, independentment que tingui o no culpa o existeixi negligència per part seva. També s’apliquen les obligacions de la llei a altres activitats no previstes en l’Annex III quan sí que existeixi culpa o negligència o quan puguin exigir-se mesures de prevenció i evitació.
El contingut de la Responsabilitat dels Operadors està definida en l’article 9 i essencialment els obliga a establir mesures de prevenció, evitació i reparació i a cooperar amb les autoritats competents, a més d’ampliar la responsabilitat a altres empreses del grup, en cas de grups de societats (art. 10).
La falta de compliment de tals obligacions pot comportar l’entrada en joc del règim sancionador de la llei, que preveu multes per a les sancions molt greus de 50.001 a 2.000.000 euros i per a les sancions greus de 10.001 a 50.000 euros.
L’Estratègia de Biodiversitat de la UE per a 2030 va anunciar l’adopció d’una nova estratègia de sòls en 2021 a causa de la degradació a la qual estan sotmesos «a causa de la gestió insostenible, la sobreexplotació, el canvi climàtic i la contaminació», declara la Comissió Europea en una nota. L’objectiu és abordar de manera integral els problemes relacionats amb el sòl i la terra i restaurar a un «estat saludable» la mateixa quantitat de sòl que ha estat degradat per activitat humana. Per al desenvolupament d’aquesta nova estratègia, la CE ha posat en marxa una 
El calendari fixat pel Ministeri per a la Transició Ecològica per a la presentació de la Garantia Financera Obligatòria acaba d’aquí en un any, el 16 d’octubre de 2021. Aquesta garantia és obligatòria per a totes les activitats potencialment contaminants, segons dicta la Llei 26/2007, i serveix per a assegurar que l’empresa podrà fer front a les mesures necessàries per a reparar un possible dany mediambiental causat per la seva activitat. Entre aquestes mesures es contemplen aquelles necessàries per a prevenir-los o, quan el mal s’hagi produït, per a limitar-lo i evitar que es produeixin nous danys, així com retornar els recursos naturals danyats a l’estat en el qual es trobaven abans que ocorregués el dany.
Les energies renovables han anat prenent força en els últims anys impulsades per la conscienciació de tota la societat de la necessitat de protegir l’entorn i les polítiques públiques desenvolupades. Està clar que els combustibles fòssils tenen poc desenvolupament ja i que les energies verdes són el futur. Cada vegada estem més acostumats a veure parcs fotovoltaics o eòlics en el paisatge, però desconeixem on poden construir-se. Qualsevol lloc serveix per a instal·lar un parc d’energia renovable? No, existeixen una sèrie de condicionants legals i tècnics que defineixen quins terrenys són vàlids per a aquest tipus d’instal·lacions.
Per a complir amb els requisits ambientals és fonamental realitzar un correcte Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) que identifiqui i valori els possibles impactes al medi ambient del projecte.
En l’estudi geotècnic hi ha diversos punts clau a tenir en compte abans d’instal·lar un parc eòlic o fotovoltaic. Un d’ells és el de les fonamentacions, que en el cas dels parcs eòlics resulta especialment important a causa de les altes càrregues aplicades. És important conèixer bé les característiques del sòl on ha d’anar la instal·lació per a determinar quin tipus de fonamentació és la més adequada. També convé tenir en compte aspectes com els riscos geològics de la zona, com a lliscaments, sismes, inundacions, etc. Altres aspectes com la corrosivitat poden afectar els materials utilitzats en la construcció i perjudicar la seva durabilitat.