Nova imatge per a celebrar una dècada d’ESOLVE

La consultora compleix 10 anys aquest 2020.

Han passat ja 10 anys des que Ricard Mora i David Arias creessin ESOLVE, una consultoria mediambiental especialitzada en la investigació i remediació de sòls i aigües subterrànies, i és el moment de renovar-se i estrenar nova imatge. Per això ESOLVE presenta el seu nou logotip, que ja està present en els seus canals oficials, com la pàgina web i el LinkedIn.

L’aventura la començaven dues persones en 2009 i ara suma un equip de més de 10 professionals. En una dècada ha hagut temps per a molt, sobretot per a ampliar el coneixement i assentar l’experiència, que són avui els dos pilars que sostenen el servei d’ESOLVE i que han fet que els projectes que realitza la companyia es multipliquin. En els seus primers 5 anys de vida la companyia va desenvolupar una mitjana de 14 projectes a l’any, mentre que en l’últim lustre aquestes xifres s’han doblat, arribant a abastar més de 30 projectes anuals.

Actualment són més de 100 els clients que confien en ESOLVE per a dur a terme treballs de investigació i descontaminació de sòls i aigües subterrànies, així com Anàlisis de Riscos Ambientals i altres serveis relacionats.

En els últims temps la consultora ha apostat per un equip multidisciplinari capaç d’abordar diferents àrees relacionades amb la seva especialitat, com és el compliance mediambiental i la gestió integral del risc ambiental, basat en l’aliança amb Toc de Gestió. A més, l’any passat es va crear una nova àrea de treball, el departament de Geologia i Geotècnia, una aposta de l’empresa per ampliar i millorar els seus serveis unint dues disciplines com són la Geotècnia i la Remediació de sòls, que permetran abordar amb perícia obres necessàries per a la remediació i restauració d’emplaçaments contaminats així com dotar d’una visió ambiental als projectes d’obra civil. 2019 va ser també l’any de l’expansió internacional, treballant en projectes a Centreamèrica, per exemple.

Aquest 2020 de celebració per a ESOLVE arrenca amb energies renovades, nous reptes i una imatge modernitzada, però amb la mateixa il·lusió de fa una dècada.

L’ARMA pot preveure les conseqüències d’accidents com l’incendi de Montornès


L’Anàlisi de Risc Mediambiental planteja els possibles escenaris en cas d’accident i quantifica el dany.

Una planta industrial de reciclatge de dissolvents i residus industrials situada en un polígon de Montornès del Vallès (Barcelona) ha provocat un incendi que ha obligat a desallotjar a tots els treballadors de la zona i a activar el Pla d’Emergències Químiques de la Generalitat. A conseqüència d’això, les aigües del riu Besòs es van contaminar i es va produir una afectació severa a la fauna i la flora i fins i tot a diferents pous de captació d’aigües subterrànies de la zona.

Foto @bomberscat

Aquest és un clar exemple dels danys mediambientals que una activitat industrial pot generar en cas de produir-se una situació extraordinària, com és un incendi a gran escala, i posa de manifest la importància d’implementar una gestió mediambiental proactiva dirigida tant a identificar riscos i definir mesures per a evitar i prevenir danys com a adoptar mesures de reparació, si els danys ocorreguessin.

La Llei de Responsabilitat Mediambiental estipula que les empreses han de prendre mesures de prevenció d’aquesta mena d’accidents, així com l’adopció de mesures correctores o compensatòries una vegada que el mal s’hagi produït. Aquest tipus de situacions es poden preveure mitjançant eines de diagnòstic mediambiental, com és l’ARMA (Anàlisi de Risc Mediambiental), una eina de gestió del risc que planteja tots els escenaris possibles d’impacte ambiental que una determinada activitat pot arribar a causar. Sobre la base del llistat de situacions potencials que s’obté després de l’ARMA, s’estableix una quantia de diners de la qual l’empresa responsable ha de disposar per a mitigar el mal ocasionat, en cas que aquest ocorregués. És el que es coneix com a garantia financera, que totes les empreses potencialment contaminants estan obligades a presentar.

En el cas concret de l’incendi de Montornès, l’activitat de la indústria en la qual es va originar el foc està catalogada com a prioritat 1, la més alta de les possibles, per la qual cosa degué ser de les primeres empreses a realitzar l’ARMA i presentar la garantia financera quan va sortir la norma.

Fa poques setmanes, en el BOE es va publicar el termini del qual disposen les empreses que duguin a terme activitats de prioritat 3 per a presentar la garantia financera.

ESOLVE identifica necessitats concretes en cobertures per mal mediambiental i ofereix els seus serveis a les empreses de diferents sectors per a avaluar i donar compliment a la Llei de Responsabilitat Mediambiental i per a realitzar les Anàlisis de Riscos corresponents, servei en el qual la consultoria és experta. A més, brinda la possibilitat d’implantar un programa de millora ambiental per a mitigar els riscos identificats i així minimitzar responsabilitats futures.

Ramón Roldán: «oferirem solucions més completes i de qualitat»

 

El nou Responsable de Geologia i Geotècnia d’ESOLVE parla sobre els seus objectius en la companyia.

Ramón Roldán a les oficines d’ESOLVE

Ramón Roldán va estudiar Geologia en la Universidad Complutense de Madrid i es va especialitzar en Enginyeria Geològica i Hidrogeologia. També va realitzar el Curs Internacional d’Hidrologia Subterrània (CIHS) a la Universitat Politècnica de Catalunya. En la seva trajectòria professional ha treballat en infinitat de projectes, molts d’ells de gran envergadura, en diferents empreses, des de consultores a constructores com a FCC i OHL, dins i fora d’Espanya.

Ara arriba a ESOLVE per a fer-se càrrec del departament de Geologia i Geotècnia, una aposta de l’empresa per ampliar i millorar els seus serveis unint dues disciplines com són la Geotècnia i la Remediació de sòls, que permetran abordar amb perícia obres necessàries per a la remediació i restauració d’emplaçaments contaminats.
Roldán se suma a un equip expert i multidisciplinari que treballa per a oferir sempre un servei de la màxima qualitat.

– De tots els grans projectes en els quals has treballat, hi ha algun que recordis especialment?

Han estat molts i cadascun destaca per alguna cosa. Em ve a la memòria el pas de Despeñaperros, per exemple, en el qual vaig treballar estant en FCC, per la seva envergadura i complexitat. Encara que l’experiència més enriquidora la vaig tenir en una central hidroelèctrica a Guatemala, amb OHL.

– Què va tenir d’especial?

Vam estar treballant en una zona molt remota, enmig de la selva, en la qual vivien comunitats indígenes que pràcticament no parlaven castellà, amb les quals havíem d’abordar una gestió social del projecte complicada. Era una zona amb molt pocs recursos, sense infraestructura, la qual cosa complicava la situació enormement. Treballàvem més de 35 dies seguits i durant l’obra vam tenir tota classe de problemes. Va ser necessari anar rectificant sobre la marxa perquè geològicament era un terreny molt difícil i poc estudiat. Un gran repte tècnic i una experiència molt potent tant a escala personal com professional.


– Has treballat molt a Amèrica. És molt diferent de fer-ho a Espanya?

Totalment. Per a començar, és important saber i entendre la filosofia d’obres que tenen allí, perquè no és la mateixa que a Espanya. Moltes constructores han creuat l’oceà per a emprendre projectes allà i han tingut problemes. Aquí estem acostumats a fer una proposta inicial i augmentar el pressupost quan sigui necessari per complicacions de l’obra. Allà no funciona així, el pressupost és tancat i les complicacions, que n’hi ha i moltes, les has de tenir previstes per endavant, cosa que no acostuma a passar.

– Des de la teva experiència, com s’eviten problemes?

És fonamental un bon estudi previ del terreny, moltes vegades la documentació que et lliuren no és prou precisa, així que has d’interpretar molt bé la geologia de l’àrea amb les poques dades que tens per a poder preveure què pot passar durant l’obra. Treballant allà s’aprèn molt.

David Arias, Ramón Roldán i Ricard Mora

– Per què decideixes sumar-te a l’equip d’ESOLVE?

Per a mi entrar a formar part d’ESOLVE és un repte que m’apassiona perquè es tracta de llançar una línia de negoci pràcticament des de zero, abans han fet coses, però no ha estat la seva especialitat, així que em motiva poder traçar la línia estratègica.

– Quina línia serà?

A Espanya existeixen grans consultories i enginyeries geotècniques especialitzades, no obstant això, aquesta és una bona oportunitat per oferir un servei diferent. Actualment existeix la necessitat d’abordar el disseny, execució i supervisió d’un projecte des de diferents punts de vista, amb una perspectiva que tingui en compte, no només els aspectes purament geològics i geotècnics, sinó també requisits mediambientals, socials, econòmics o de compliment normatiu. ESOLVE aposta per una consultoria de qualitat que aporta solucions i coincidim en la necessitat d’haver estat a peu d’obra per a realment poder oferir aquest servei de valor afegit. La meva experiència aporta aquest plus de saber el que passa sobre el terreny que permet enfocar i planificar de la millor manera els projectes. Amb aquesta unió podrem oferir solucions completes i de qualitat.

– Quins objectius et marques?

Vull fer una labor comercial que ens permeti obrir mercat i fer el salt internacional, que és on hi ha més oportunitats en l’àmbit de la geotècnia. D’altra banda, em ve de gust molt endinsar-me en el món de la remediació de sòls i aigües perquè, encara que he fet petites coses, és un món més desconegut per a mi, però amb moltes possibilitats.

– En quin moment es creuen la geotècnia i l’obra civil amb la remediació de sòls?

Els treballs de remediació tenen interferències amb altres disciplines, com és aquest cas. Hi ha projectes en els quals necessites construir un accés perquè pugui passar la maquinària o on s’ha de dissenyar un sosteniment, fonamentació, etc. Amb el meu treball en ESOLVE serem especialistes en aquest àmbit i podrem oferir un servei molt més complet en la caracterització del terreny, aspecte clau tant en geotècnia com en la descontaminació de sòls.

ESOLVE fa una crida a mirar al sòl en el seu Dia Mundial

La contaminació del sòl és una de les més oblidades per la seva imperceptibilitat.

La lluita mediambiental és una de les grans preocupacions d’avui dia, la consciència creixent de la importància de prendre mesures urgents per pal·liar els efectes de la contaminació sobre el medi i la salut han convertit la causa en protagonista tant de la batalla ciutadana com de l’agenda política internacional.

Existeix cada cop més coneixement i divulgació sobre l’impacte de la contaminació  en l’aire i l’aigua, no obstant això, el sòl és el gran oblidat i desconegut tot i ser un recurs molt important. La contaminació del sòl té afectació sobre les persones i l’ecosistema, tant per contacte directe com indirecte amb els contaminats; a més, es trasllada tant a rius i mars, a través de les aigües subterrànies, com a l’aire, per la volatilització de compostos. És important també que aquesta contaminació no afecti els materials de construcció que es facin servir.

Aquesta manca d’informació es deu al fet que  la contaminació del sòl és invisible o molt poc perceptible i a què la seva normativa ha avançat més tard que la resta de vectors. No va ser fins al 2005 que va entrar en vigor un reial decret que establia que les indústries potencialment contaminants, per obrir o tancar qualsevol activitat, havien de fer un informe sobre l’estat del sòl. Segons diversos estudis, s’estima que a Europa hi ha més de dos milions i mig de llocs on es duen a terme activitats potencialment contaminants. D’aquests, hi ha registrats més de 130.000 que necessiten o podrien necessitar mesures de descontaminació, segons dades de l’informe Status of local soil contamination in Europe: Revision of the indicator “Progress in the management contaminated sites in Europe”, pels riscos que suposen per a la salut humana i l’entorn.

En aquest 5 de desembre, Dia Mundial del sòl, ESOLVE ens convida a mirar el que tenim sota els peus i les possibles afectacions d’aquesta contaminació. Cal destacar que la contaminació del sòl roman en el terreny tot i que l’activitat que l’ha provocada hagi acabat i pot ser-hi eternament. Això sí, la nota positiva és que es pot recuperar, tasca en què ESOLVE és experta.

ESOLVE aconsegueix l’acreditació a Catalunya per als AQR

La consultoria completa així l’habilitació en tots els apartats de sòls.

ESOLVE ha estat habilitada per la Generalitat de Catalunya per a dur a terme Anàlisis Quantitatives de Riscos (AQR), l’únic subcamp d’actuació que li faltava a la consultoria després d’haver obtingut anteriorment les acreditacions per a la recerca de sòls i els projectes de descontaminació en territori català.

L’Anàlisi Quantitativa de Riscos és una eina de simulació per a avaluar els riscos per a la salut humana presents en un emplaçament contaminat i l’acreditació és obligatòria per a poder presentar projectes a l’administració.

ESOLVE és Entitat d’inspecció mediambiental dins de l’àmbit sòls i aigües subterrànies acreditada per ENAC segons Norma UNE-EN ISO/IEC 17020 i ja comptava amb aquesta habilitació al País Basc, reconeixements que avalen la trajectòria de la consultoria i l’ampli coneixement dels seus professionals en l’àmbit de la investigació i la remediació de sòls i aigües subterrànies.

ESOLVE aposta per l’electroremediació

La consultora s’alia amb una companyia finlandesa per a implantar a Espanya la tecnologia EKOGRID.

El sector de la descontaminació de sòls està apostant cada vegada més per mètodes de remediación sostenibles, que causin el menor impacte ambiental possible. En ESOLVE han cregut sempre en la innovació i han treballat amb les últimes tecnologies per a aconseguir projectes més eficients i sostenibles i ara s’han aliat amb l’empresa finlandesa EKOGRID per a implantar a Espanya un nou mètode de remediació basat en l’electrocinètica.

L’electroremediació és una tecnologia per a recuperar sòls contaminats basada a imposar un corrent elèctric de baix voltatge mitjançant una xarxa d’elèctrodes clavats en el subsòl, connectats entre si i controlats mitjançant una unitat de control de disseny específic. El camp elèctric generat s’associa als següents fenòmens:

  1. Mobilización de contaminants mitjançant fenòmens de transport per electromigración electroósmosis. El primer fenomen transporta ions en solució cap a l’elèctrode de càrrega contrària; en el segon, l’aigua i les substàncies dissoltes en ella es vibren entre els elèctrodes
  2. Incentivació de tot un conjunt de reaccions redox.
  3. Increment de processos d’atenuació de contaminants que de manera natural es poden donar en el subsòl.

En comparació amb les tècniques convencionals, l’electroremediació permet poder millorar la remediació en zones de baixa permeabilitat en molts emplaçaments i tipologies de sòls sota unes condicions determinades. Això és degut perquè en capes de baixa permeabilitat el flux per electroosmosi és molt major que l’aconseguit pel flux per gradient hidràulic.

La tecnologia EKOGRID es pot aplicar tant en la descontaminació de sòls i aigües subterrànies (contaminants orgànics per via oxidativa in situ o exsitu), com en el tractament de sediments (remoció de contaminants orgànics i estabilització i compactació de sediments suaus i lodosos).

Entre els avantatges d’EKOGRID, destaquen que no requereix oxidants (ja que es generen in situ per electròlisis), que s’adapta a qualsevol mena d’emplaçament, que és escalable segons l’àrea i el volum a tractar, que té una demanda energètica baixa i un bon cost-efectivitat associat i que permet el manteniment i control in situ o remot.

En definitiva, la innovació com a pilar per a aconseguir eficiència i sostenibilitat en els projectes de descontaminació de sòls i aigües subterrànies.

Les empreses catalogades com a prioritat 3 hauran de presentar la garantia financera abans de 2 anys

La quantia de la garantia ha de fixar-se mitjançant una Anàlisi de Riscos Mediambientals (ARMA).

El Ministeri per a la Transició Ecològica ha publicat el calendari al qual han de cenyir-se les empreses catalogades com a prioritat 3 en l’Ordre ARM/17783/2011, de 22 de juny, per a presentar la garantia financera que els permeti fer front a la responsabilitat mediambiental inherent a l’activitat que desenvolupen. Aquestes companyies tenen un termini de dos anys, fins al 16 d’octubre de 2021, per a presentar aquesta garantia. L’única excepció són les activitats de cria intensiva d’ocells de corral o de porcs, i en aquest cas el termini s’estén a 3 anys, fins a octubre de 2022.

La garantia financera és un mecanisme que permet assegurar que les empreses potencialment contaminants podran fer front a les mesures necessàries per a pal·liar als danys mediambientals que poguessin causar a causa de la seva activitat. Entre aquestes mesures es contemplen aquelles necessàries per a prevenir-los o, quan el mal s’hagi produït, per a limitar-lo i evitar que es produeixin nous danys, així com retornar els recursos naturals danyats a l’estat en el qual es trobaven abans que ocorregués el mal. L’obligatorietat de disposar d’aquesta garantia financera per a les empreses amb risc ambiental es recull en la Llei 26/2007, que indica que la quantia d’aquesta garantia s’estableix a partir d’una Anàlisi de Riscos Mediambientals (ARMA), que ha de fer-se a través d’una entitat acreditada, com és ESOLVE.

Les activitats queden classificades per prioritats en la norma i cada grup té un calendari a complir. Mentre que el termini per a les activitats catalogades com a prioritat 1 va expirar fa un any, el de les de prioritat 2 venç a la fi d’aquest octubre.

En la catalogació de prioritat 3 es troben les indústries tèxtils, del cuir, mineral, derivada de la fusta, del carbó i agroalimentària i ramadera, així com el consum de dissolvents orgànics, el tractament d’aigües, la captura de CO₂ i instal·lacions de residus miners de categoria A. També estan incloses algunes empreses d’instal·lacions de combustió, producció i fabricació de metalls, gestió de residus i indústria química, encara que amb especificacions.

La presentació d’aquesta garantia financera és obligatòria i la seva no constitució pot ser considerada infracció greu, la qual cosa suposaria multes de 50.000 i 2 milions d’euros i l’extinció o suspensió de l’autorització per un període d’1 a 2 anys.

ESOLVE ofereix els seus serveis a les empreses de diferents sectors per a avaluar i donar compliment a la Llei de Responsabilitat Mediambiental i per a realitzar les Anàlisis de Riscos corresponents, servei en el que la consultoria és experta. A més, brinda la possibilitat d’implantar un programa de millora ambiental per a mitigar els riscos identificats i així minimitzar responsabilitats futures.

Una due diligence per a David Beckham

 

El multimilionari projecte del complex que albergaria l’estadi de l’Inter Miami està en risc per la contaminació del sòl.

David Beckham tenia previst construir un estadi a Miami per a disputar els partits de la Major League Soccer del seu equip, l’Inter Miami, però en el terreny s’han trobat alts nivells d’arsènic i bari que posen en perill el projecte.

Un informe realitzat per l’empresa ambiental EE&G, que ha analitzat 140 mostres en la zona, afirma que el nivell d’arsènic és el doble del límit permès, mentre que el de bari i plom també excedeix els marges legals, la qual cosa suposa un «perill físic». A més, l’estudi revela que gairebé tot el terreny presenta restes de cendra d’un vell incinerador municipal que es va tancar fa dècades.

D’aquests compostos, el que suposa un major risc per a la salut és l’arsènic, que pot generar tant efectes sistèmics com cancerígens.

Segons dades de la base de dades toxicològica RAIS (Risk Assessment Information System) dels Estats Units, l’arsènic és unes 180 vegades més cancerigen que el plom en considerar vies d’ingestió. El bari, en canvi, no està catalogat com a tal.

L’arsènic que es pot trobar en el subsòl està normalment associat a emplaçaments industrials com la mineria, la siderúrgia o la metal·lúrgia, però també pot tenir el seu origen en incineradores o forns, com és el cas d’aquesta zona de Miami.

La via de contacte més habitual amb aquest tipus de compostos sol ser la potencial ingesta, sigui accidental o a través d’aigua contaminada. A més, segons el tipus d’emplaçament i l’activitat que s’ha de desenvolupar en ell, pot haver-hi riscos d’inhalació de partícules, especialment en fases de construcció en les quals es duen a terme treballs d’excavació i moviment de terres.

El projecte de Beckham, amb una inversió valorada en 1.000 milions de dòlars, inclou un estadi de 28.000 localitats, a més d’oficines i hotels, podria quedar en res a causa de la contaminació del sòl.

Casos com aquest exemplifiquen la importància de realitzar una due diligence ambiental abans d’invertir en un terreny. Una correcta recerca del subsòl permet conèixer l’estat real de la zona així com identificar els riscos associats, de manera que la futura inversió contempli els costos de descontaminació, si fos necessària, així com qualsevol possible càrrega legal. Disposar d’aquesta informació serveix per a valorar adequadament el terreny en qüestió.

Registrar els sòls contaminats evita riscos futurs

És fonamental comptar amb un inventari de llocs contaminats per a actuar sobre ells abans de donar-los un nou ús 

A Escòcia podria haver-hi centenars d’antics llocs industrials contaminats sense registrar, segons ha publicat recentment la premsa. En tot el país hi ha registrats un total de 21 terrenys afectats que corresponen a 8 dels 32 consells que existeixen. Ciutats com Edimburg, Dundee i Aberdeen no tenen ni un sol registre de terra contaminada, ni tan sols Glasgow, potència industrial de l’imperi britànic.

Tenir un registre fiable i actualitzat de llocs contaminats és molt important, ja que permet conèixer l’estat real del sòl i actuar sobre aquells en què sigui necessari, organitzant aquesta actuació per nivell de prioritat, i així evitar que es construeixin espais d’ús per a les persones en terrenys amb el risc de toxicitat.

A Espanya, els propietaris que transmeten finques en què s’ha realitzat alguna activitat potencialment contaminant tenen l’obligació de declarar-ho. A més, els titulars d’activitats potencialment contaminants han de remetre a la Comunitat Autònoma la informació necessària per a la declaració de sòls contaminats. Amb això, cada Comunitat Autònoma té l’obligació d’elaborar un inventari dels sòls contaminats existents en el seu àmbit territorial, basat en la llei de residus i sòls contaminats, així com una relació prioritzada d’aquests llocs. A partir d’aquesta informació, el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient ha d’elaborar un inventari estatal de sòls contaminats.

La declaració d’un sòl com contaminat obliga a realitzar les actuacions necessàries per a la seva recuperació. Aquesta declaració es cancel·la quan es comprova que ha estat descontaminat.

En el cas escocès, també existeix l’obligació dels consells de mantenir un registre de terres contaminades en la seva àrea però la majoria d’ells estan buits i no hi ha registres centrals a escala estatal, com tampoc n’hi ha en altres llocs de Regne Unit, quelcom especialment important tenint en compte que es tracta de països amb una llarga història industrial.

La contaminació del sòl té efecte directe en la salut de les persones i el medi ambient i per això és fonamental una bona recerca que doni a conèixer l’estat real d’aquells terrenys en els quals s’ha dut a terme una activitat potencialment contaminant per a evitar possibles riscos en futurs usos. Cal recordar que un sòl contaminat pot romandre en aquest estat durant molts anys, per tant, per antiga que fora l’activitat desenvolupada en ell, la contaminació del lloc perdura. Però, afortunadament, es pot remeiar.

El sòl, una víctima silenciosa dels incendis forestals

En els focs que arrasen milers d’hectàrees cada any existeix un damnificat al qual ningú para esment però les conseqüències ecològiques del qual són molt greus: el sòl.

L’estiu i les seves altes temperatures són les condicions ideals per a la propagació d’incendis i per això en aquesta època veiem cremar terrenys cada any. Dels més recents, destaca el de Tarragona, que va arrasar unes 6.000 hectàrees de superfície forestal. 

El foc pot tenir una infinitat de conseqüències, entre elles, les més preocupants són les humanes, ja que és un perill per a la salut i la vida de les persones que es trobin en la zona incendiada o habitin prop d’ella. També ho és per als animals i la vegetació i pot provocar grans danys materials. Però hi ha una conseqüència important que la gran majoria passa per alt: el sòl. L’erosió després dels incendis forestals provoca una pèrdua de sòl que suposa el mal ecològic més greu, ja que que es tracta de la font de nutrients de la vegetació i la fauna. A més, la recuperació d’aquest recurs natural és molt lenta.

Una de les conseqüències que tenen els incendis forestals per al sòl és l’erosió, que en els terrenys incendiats apareix fonamentalment amb les primeres pluges. La impermeabilitat de la superfície es multiplica pel fet que l’arrossegament de cendres i altres partícules deforma l’estructura superficial del sòl, compactant-lo i obstruint la seva porositat. Aquestes condicions tenen un elevat potencial erosiu.

L’erosió més greu és la química, que fa que el sòl perdi els seus nutrients i minvament la seva fertilitat. Malgrat que després dels incendis la matèria orgànica es mineralitza i nodreix el sòl, aquest fenomen dura molt poc i aquests nutrients es perden ràpidament.

La realitat és que la majoria dels elements nutritius es perden en l’atmosfera pel fet que la combustió els transforma en volàtils i uns altres es perden dissolts en les aigües corrents, per tant, el sòl perd fertilitat.

L’acció de la calor també suposa la mort de molts organismes, la qual cosa suposa una disminució de l’activitat de l’activitat biològica del sòl i, per tant, una afectació negativa als cicles biogeoquímics de molts elements que depenen de la biota del sòl.

A més de totes les conseqüències directes al sòl que tenen els incendis que hem comentat, cal afegir que també provoca l’alteració dels recursos hídrics, afavorint inundacions i induint la contaminació de l’aigua.

En definitiva, l’acció del foc pot suposar conseqüències molt greus i, en alguns casos, irreversibles per a un recurs natural fonamental com és el sòl. Per això, és important protegir-ho i actuar degudament en la rehabilitació de les zones cremades.