03 febr. La Comissió Europea obre a consulta pública la nova estratègia de sòls
La Comissió Europea obre a consulta pública la nova estratègia de sòls
L’organisme considera els sòls com un vector fonamental en la lluita contra el canvi climàtic i busca aportacions de la ciutadania i les organitzacions.
L’Estratègia de Biodiversitat de la UE per a 2030 va anunciar l’adopció d’una nova estratègia de sòls en 2021 a causa de la degradació a la qual estan sotmesos “a causa de la gestió insostenible, la sobreexplotació, el canvi climàtic i la contaminació”, declara la Comissió Europea en una nota. L’objectiu és abordar de manera integral els problemes relacionats amb el sòl i la terra i restaurar a un “estat saludable” la mateixa quantitat de sòl que ha estat degradat per activitat humana. Per al desenvolupament d’aquesta nova estratègia, la CE ha posat en marxa una consulta pública online en la qual convida a participar tots els ciutadans i organitzacions. L’enquesta romandrà oberta fins al 28 d’abril de 2021.
En l’Estratègia de Biodiversitat per a 2030 s’estableix la necessitat d’intensificar els esforços per a protegir la fertilitat del sòl, reduir l’erosió i augmentar la seva matèria orgànica, així com aconseguir avanços significatius en la identificació de llocs contaminats, la restauració de sòls degradats, la definició de les condicions per al seu bon estat ecològic i la millora del seguiment de la qualitat del sòl.
“El sòl és fonamental per a lluitar contra el canvi climàtic, protegir la salut humana, salvaguardar la biodiversitat i els ecosistemes i garantir la seguretat alimentària”, explica l’organisme europeu. Els sòls saludables són un factor clau per a aconseguir els objectius del Pacte Verd Europeu i per a això la CE demana la màxima col·laboració del públic general i dels agents directament implicats en aquest tema en particular.
El calendari fixat pel Ministeri per a la Transició Ecològica per a la presentació de la Garantia Financera Obligatòria acaba d’aquí en un any, el 16 d’octubre de 2021. Aquesta garantia és obligatòria per a totes les activitats potencialment contaminants, segons dicta la Llei 26/2007, i serveix per a assegurar que l’empresa podrà fer front a les mesures necessàries per a reparar un possible dany mediambiental causat per la seva activitat. Entre aquestes mesures es contemplen aquelles necessàries per a prevenir-los o, quan el mal s’hagi produït, per a limitar-lo i evitar que es produeixin nous danys, així com retornar els recursos naturals danyats a l’estat en el qual es trobaven abans que ocorregués el dany.
Les energies renovables han anat prenent força en els últims anys impulsades per la conscienciació de tota la societat de la necessitat de protegir l’entorn i les polítiques públiques desenvolupades. Està clar que els combustibles fòssils tenen poc desenvolupament ja i que les energies verdes són el futur. Cada vegada estem més acostumats a veure parcs fotovoltaics o eòlics en el paisatge, però desconeixem on poden construir-se. Qualsevol lloc serveix per a instal·lar un parc d’energia renovable? No, existeixen una sèrie de condicionants legals i tècnics que defineixen quins terrenys són vàlids per a aquest tipus d’instal·lacions.
Per a complir amb els requisits ambientals és fonamental realitzar un correcte Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) que identifiqui i valori els possibles impactes al medi ambient del projecte.
En l’estudi geotècnic hi ha diversos punts clau a tenir en compte abans d’instal·lar un parc eòlic o fotovoltaic. Un d’ells és el de les fonamentacions, que en el cas dels parcs eòlics resulta especialment important a causa de les altes càrregues aplicades. És important conèixer bé les característiques del sòl on ha d’anar la instal·lació per a determinar quin tipus de fonamentació és la més adequada. També convé tenir en compte aspectes com els riscos geològics de la zona, com a lliscaments, sismes, inundacions, etc. Altres aspectes com la corrosivitat poden afectar els materials utilitzats en la construcció i perjudicar la seva durabilitat.
Ara que la COVID-19 ens ha fet passar més temps a casa, l’elecció de l’habitatge ha guanyat pes per a la majoria de les persones. El confort de la llar es pot mesurar sobre la base de diferents aspectes, des de la ubicació a l’espai, la llum, el disseny, etc., però hi ha una cosa en la qual poca gent pensa a l’hora de triar casa: la qualitat del sòl sobre el qual està construïda i els possibles contaminants que pot contenir i que afecten la salut.
Un exemple és el cas del gas radó en edificis, que ha estat regulat recentment pel Codi Tècnic de l’Edificació (CTE). El radó és un gas radioactiu d’origen natural que en espais tancats pot registrar-se concentracions elevades, accedint a través d’esquerdes o fissures en el formigó dels fonaments d’una casa. En ser incolor, inodor i insípid és molt difícil de detectar, per la qual cosa s’acumula a l’interior dels habitatges i posa en risc la salut de les persones que les habiten, ja que pot provocar càncer, de fet, segons un estudi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el gas radó se situa com la segona causa més comuna de càncer de pulmó, després del tabac.
