20 set. Protegir el sòl per a mitigar el canvi climàtic
Protegir el sòl per a mitigar el canvi climàtic
-
La desertització i la pèrdua de sòl afecten greument la biodiversitat i al manteniment de la vida terrestre.
-
El sòl actua com a barrera d’emissió i embornal de CO₂.
El canvi climàtic és un dels grans problemes als quals s’enfronta la humanitat i buscar solucions per a mitigar les seves conseqüències està en l’agenda de molts governs i institucions. Aquesta emergència ambiental afecta greument al subsòl i la seva protecció és clau per a pal·liar els seus efectes.
Segons l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), publicat l’agost de 2021, els canvis observats en el clima en totes les regions del món no tenen precedents en centenars de milers d’anys, i alguns ells, com l’augment continu del nivell de la mar, no es podran revertir fins dins de diversos segles o mil·lennis. Aquesta situació requereix mesures urgents per a reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle de manera immediata i a gran escala, en cas contrari, limitar l’escalfament a prop d’1,5 °C o fins i tot a 2 °C serà un objectiu inassolible.
El focus de preocupació per l’impacte del canvi climàtic se centra en l’augment de les temperatures i en la modificació del règim de precipitacions, incrementant la freqüència i intensitat dels esdeveniments climàtics extrems. Però també cal considerar l’impacte del canvi climàtic en altres entorns i aspectes, igualment sensibles i importants per al medi ambient i que no reben tanta atenció mediàtica. Un d’ells és el subsòl, on el canvi climàtic també té un impacte important, tant en el component sòl com en el component de les aigües subterrànies.
El sòl constitueix l’hàbitat propi d’entre el 25 i el 30% de la biodiversitat, a més del manteniment de la resta de la vida terrestre, i el canvi climàtic incideix directament sobre ell d’una manera dramàtica mitjançant la desertització i la pèrdua de sòl. L’augment de la temperatura i la disminució de la precipitació propicien la pèrdua de la cobertura vegetal que, a més, es veu agreujada per un increment dels incendis forestals. Els esdeveniments torrencials posteriors afavoreixen la generació de processos erosius intensos i generen una pèrdua major d’aquests sòls, ja desertificats.
El sòl té una implicació important en l’alliberament de CO₂ en l’atmosfera, ja que actua com a barrera d’emissió i embornal d’aquest gas, a més de ser el substrat de les espècies vegetals, que són un dels principals mecanismes d’absorció de CO₂. La pèrdua de sòl i de la seva qualitat, limita aquesta capacitat d’embornal i de manteniment de la vida vegetal. Per tant, la conservació del sòl i el seu manteniment en el millor estat possible és una obligació de tots per a lluitar contra el canvi climàtic.
Dedicar esforços a protegir els sòls, fixant-los i assegurant el seu bon estat qualitatiu, evitant salinitzacions, acidificacions i contaminacions, ha de ser un altre dels reptes que el planeta ha d’enfrontar de manera immediata. Desenvolupar accions per a tenir una cobertura de sòl sana és una de les mesures de mitigació del canvi climàtic més efectives.
La Directiva Europea 2000/60/CE estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües i suposa un repte, tant per a Espanya com per a la resta de països de la UE, per l’objectiu d’aconseguir el bon estat de les masses d’aigua en el termini marcat. Centrant-nos en les aigües subterrànies, a Espanya la sobreexplotació dels aqüífers i la contaminació difusa per nitrats són els principals obstacles a superar. De fet, la majoria dels esborranys dels plans hidrològics de conca per al període 2022-2027 publicats —i que actualment es troben en fase d’exposició pública—, focalitzen les seves actuacions i esforços en les aigües subterrànies en la problemàtica de la contaminació per nitrats.
Les solucions globals passen, exclusivament, per l’establiment de xarxes de control per a poder monitorar detalladament l’evolució de la contaminació i, sobretot, la implantació de pràctiques agràries i ramaderes que limitin l’ús excessiu de fertilitzants i la disposició inadequada de les dejeccions ramaderes. En emplaçaments focalitzats es pot plantejar la utilització de mètodes de biorremediació per a reduir les concentracions de nitrats, a fi de limitar l’afecció d’una possible contaminació en pous de proveïment d’aigua potable o bé, plantejar tècniques i tractaments específics per a rebaixar la concentració de nitrats en aigües ja captades i que vagin a ser injectades en xarxes de proveïment.
La nova norma té l’objectiu d’allargar la vida dels residus el màxim possible, reduint el seu dipòsit en abocadors. Cal destacar que segons dades de la Memòria Anual de Generació i Gestió de Residus de Competència Municipal de 2018 publicada pel Ministeri de Transició Ecològica, Espanya va generar en aquest any (les últimes xifres disponibles) més de 20 milions de tones de residus urbans, dels quals el 53,4% van acabar en un abocador, mentre que tan sols el 18% es van destinar a reciclatge i el 17% a compostatge. L’11,6% restant van ser incinerades. Aquestes dades col·loquen al nostre país a la cua d’Europa en matèria de gestió de residus.
La nova llei de residus i sòls contaminats també inclou un pla per a eliminar l’amiant dels edificis, que obliga els ajuntaments a elaborar un cens d’instal·lacions i emplaçaments amb amiant, incloent-hi un calendari que planifiqui la seva retirada abans de l’1 de gener de 2023. Aquesta mesura s’ajusta a les directrius de la Unió Europea, que estableix com a objectiu per a 2032 la localització i el desmantellament de totes les instal·lacions i infraestructures que continguin amiant.
En el capítol de sòls contaminats, la llei manté la normativa quant a les activitats potencialment contaminants, al procediment de declaració, als inventaris de sòls contaminats i a la determinació dels subjectes responsables de la descontaminació i recuperació dels sòls. Com a novetat s’ha inclòs l’Inventari Nacional de descontaminacions voluntàries de sòls contaminats, que serà alimentat pels registres autonòmics.
La Llei 26/2007 estableix la responsabilitat de les empreses (en la terminologia de la Llei, Operadors), en relació amb els danys ambientals produïts o que puguin produir-se, imposant-los determinades obligacions preventives, i, si escau, reparadores. La indicada llei, que té com a antecedents el Llibre blanc sobre Responsabilitat Ambiental, així com la Directiva 2004/35/CE, preveu un desplegament gradual, de manera que determinades obligacions seran imperatives a partir del mes d’octubre de 2021.
La normativa s’aplica tant als danys mediambientals com a les amenaces imminents que ocorrin quan hagin estat causats per qualsevol empresa en l’Annex III de la Llei, independentment que tingui o no culpa o existeixi negligència per part seva. També s’apliquen les obligacions de la llei a altres activitats no previstes en l’Annex III quan sí que existeixi culpa o negligència o quan puguin exigir-se mesures de prevenció i evitació.
El contingut de la Responsabilitat dels Operadors està definida en l’article 9 i essencialment els obliga a establir mesures de prevenció, evitació i reparació i a cooperar amb les autoritats competents, a més d’ampliar la responsabilitat a altres empreses del grup, en cas de grups de societats (art. 10).
La falta de compliment de tals obligacions pot comportar l’entrada en joc del règim sancionador de la llei, que preveu multes per a les sancions molt greus de 50.001 a 2.000.000 euros i per a les sancions greus de 10.001 a 50.000 euros.
L’Estratègia de Biodiversitat de la UE per a 2030 va anunciar l’adopció d’una nova estratègia de sòls en 2021 a causa de la degradació a la qual estan sotmesos «a causa de la gestió insostenible, la sobreexplotació, el canvi climàtic i la contaminació», declara la Comissió Europea en una nota. L’objectiu és abordar de manera integral els problemes relacionats amb el sòl i la terra i restaurar a un «estat saludable» la mateixa quantitat de sòl que ha estat degradat per activitat humana. Per al desenvolupament d’aquesta nova estratègia, la CE ha posat en marxa una 
El calendari fixat pel Ministeri per a la Transició Ecològica per a la presentació de la Garantia Financera Obligatòria acaba d’aquí en un any, el 16 d’octubre de 2021. Aquesta garantia és obligatòria per a totes les activitats potencialment contaminants, segons dicta la Llei 26/2007, i serveix per a assegurar que l’empresa podrà fer front a les mesures necessàries per a reparar un possible dany mediambiental causat per la seva activitat. Entre aquestes mesures es contemplen aquelles necessàries per a prevenir-los o, quan el mal s’hagi produït, per a limitar-lo i evitar que es produeixin nous danys, així com retornar els recursos naturals danyats a l’estat en el qual es trobaven abans que ocorregués el dany.