25 nov. ESOLVE durà a terme la primera remediació d’aigües contaminades per PFAS a Espanya.
ESOLVE durà a terme la primera remediació d’aigües contaminades per PFAS a Espanya
-
La consultora forma part del projecte PROMISCES que investiga com actuar davant els contaminants industrials persistents, mòbils i tòxics (iPMT)
-
ESOLVE s’encarregarà de la descontaminació de les aigües subterrànies afectades per PFAS en l’únic cas real del treball
El projecte europeu PROMISCES (Preventing Recalcitrant Organic Mobile Industrial chemicalS for Circular Economy in the Soil-sediment-water system) ja està en marxa i ESOLVE és un dels 27 socis de nou països (empreses, universitats i altres organismes) que treballaran per a aconseguir desenvolupar tecnologies que permetin actuar davant els contaminants industrials persistents de sòls, sediments i aigües superficials i subterrànies que són perjudicials per a la salut humana.
Aquest tipus de compostos, entre els quals es troben els PFAS, són un repte present i futur per al sector per les seves característiques, que fan difícil tant la seva detecció com la seva eliminació i a més són altament tòxics.
Per a aconseguir els objectius, els diferents socis del projecte organitzats en grups de treball desenvoluparan tota una sèrie d’accions al llarg dels quatre anys que durarà el projecte:
- Desenvolupament de nous mètodes analítics i eines toxicològiques per a proporcionar dades sobre substàncies iPMT.
- Exploració de les fonts d’aportació de substàncies iPMT al medi ambient.
- Avaluació del destí i de les rutes de transport mitjançant eines de modelatge.
- Avaluació i gestió dels riscos per a la salut humana derivats de la presència d’aquests contaminants en l’aigua potable i els productes agrícoles.
- Desenvolupament i demostració de tecnologies rendibles i sostenibles per a l’eliminació de substàncies.
Cal destacar que el projecte PROMISCES pretén la integració dels resultats en un marc de suport a la presa de decisions i a la definició de les principals directrius de futures Directives Europees. En aquest sentit, és un aspecte rellevant en el projecte PROMISCES la cerca de solucions que considerin la recuperació de recursos i la reutilització de l’aigua i recolzi les decisions de gestió de productes químics.
ESOLVE participa en el projecte PROMISCES de manera directa en diverses accions:
- Caracterització d’un emplaçament amb afecció en el subsòl, aplicant un protocol de mostreig de PFAS específic, desenvolupat per ESOLVE.
- Suport a l’estratègia d’assajos de tractabilitat en laboratori desenvolupats per EURECAT, aportant el model conceptual de l’emplaçament, mostres de sòl i aigua, i seguiment dels resultats per a valorar l’aplicabilitat a escala real.
- Disseny, instal·lació, posada en marxa i operació de sistemes de tractament avançat in situ/on site, de base electroquímica i nanotecnológica seguint diferents esquemes de remediació.
El cas d’estudi compta amb la coordinació d’Eurecat, i l’equip d’especialistes d’ESOLVE s’encarregarà d’implementar les tecnologies de remediació en l’emplaçament, així com de realitzar els mostrejos, el control i seguiment i valorar l’eficiència de remediació.
Amb la seva participació en el projecte PROMISCES i en el projecte SOuRCE, ESOLVE es converteix en un referent en la recerca i tractament de contaminants emergents iPMT al nostre país, duent a terme la que serà la primera remediació d’aigües subterrànies contaminades per PFAS a Espanya.
Volem potenciar aquesta seu per dues raons: la primera, estar més a prop dels nostres clients, ja que molts d’ells tenen els seus centres de decisions a Madrid, ser presents amb un equip professional allà dóna una proximitat que suposa un valor afegit al nostre servei. La segona raó és logística, la centralitat geogràfica de Madrid ens permetrà accedir a qualsevol punt del país on hàgim d’actuar de manera més eficient. Actualment disposem d’un equip professional a la capital que s’està encarregant dels treballs que tenim en execució a la zona centre del país. Això ens permet continuar creixent a mesura que ho facin també els projectes.
Ens trobem davant un problema que tindrà una gran repercussió i que requerirà grans esforços en els pròxims anys. Estar preparats per a analitzar-los, per a caracteritzar-los i per a proposar mesures per a la seva remediació és un dels punts que mereixen major atenció.
Les substàncies perfluoroalquilades i polifluoroalquilades (PFAS, per les seves sigles en anglès) són contaminants emergents de gran interès a escala mundial perquè existeix evidència dels seus efectes perjudicials per a la salut humana. Es tracta d’un grup d’agents químics utilitzat en una varietat d’indústries a tot el món, especialment en aplicacions per a recobriments tèxtils, en utensilis de cuina o en materials de construcció, i són summament persistents en el medi ambient i en el cos humà; és a dir, que no es degraden i poden acumular-se amb el pas del temps. Recentment, els PFAS s’han considerat en la proposta de la nova Directiva d’aigua potable de la UE amb un valor límit de 0,1 μg/L per a PFAS individual i 0,5 μg/L per a PFAS en total. A Europa s’han reportat diversos llocs amb aigües contaminades per PFAS que excedeixen els valors abans esmentats.
El consorci del projecte SOuRCE està format per un conjunt de socis suecs i espanyols entre els quals es troben universitats, centres de recerca, tecnòlegs i consultories especialitzades en la descontaminació de sòls i aigües.
El focus de preocupació per l’impacte del canvi climàtic se centra en l’augment de les temperatures i en la modificació del règim de precipitacions, incrementant la freqüència i intensitat dels esdeveniments climàtics extrems. Però també cal considerar l’impacte del canvi climàtic en altres entorns i aspectes, igualment sensibles i importants per al medi ambient i que no reben tanta atenció mediàtica. Un d’ells és el subsòl, on el canvi climàtic també té un impacte important, tant en el component sòl com en el component de les aigües subterrànies.
El sòl té una implicació important en l’alliberament de CO₂ en l’atmosfera, ja que actua com a barrera d’emissió i embornal d’aquest gas, a més de ser el substrat de les espècies vegetals, que són un dels principals mecanismes d’absorció de CO₂. La pèrdua de sòl i de la seva qualitat, limita aquesta capacitat d’embornal i de manteniment de la vida vegetal. Per tant, la conservació del sòl i el seu manteniment en el millor estat possible és una obligació de tots per a lluitar contra el canvi climàtic.
La Directiva Europea 2000/60/CE estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües i suposa un repte, tant per a Espanya com per a la resta de països de la UE, per l’objectiu d’aconseguir el bon estat de les masses d’aigua en el termini marcat. Centrant-nos en les aigües subterrànies, a Espanya la sobreexplotació dels aqüífers i la contaminació difusa per nitrats són els principals obstacles a superar. De fet, la majoria dels esborranys dels plans hidrològics de conca per al període 2022-2027 publicats —i que actualment es troben en fase d’exposició pública—, focalitzen les seves actuacions i esforços en les aigües subterrànies en la problemàtica de la contaminació per nitrats.
Les solucions globals passen, exclusivament, per l’establiment de xarxes de control per a poder monitorar detalladament l’evolució de la contaminació i, sobretot, la implantació de pràctiques agràries i ramaderes que limitin l’ús excessiu de fertilitzants i la disposició inadequada de les dejeccions ramaderes. En emplaçaments focalitzats es pot plantejar la utilització de mètodes de biorremediació per a reduir les concentracions de nitrats, a fi de limitar l’afecció d’una possible contaminació en pous de proveïment d’aigua potable o bé, plantejar tècniques i tractaments específics per a rebaixar la concentració de nitrats en aigües ja captades i que vagin a ser injectades en xarxes de proveïment.
La nova norma té l’objectiu d’allargar la vida dels residus el màxim possible, reduint el seu dipòsit en abocadors. Cal destacar que segons dades de la Memòria Anual de Generació i Gestió de Residus de Competència Municipal de 2018 publicada pel Ministeri de Transició Ecològica, Espanya va generar en aquest any (les últimes xifres disponibles) més de 20 milions de tones de residus urbans, dels quals el 53,4% van acabar en un abocador, mentre que tan sols el 18% es van destinar a reciclatge i el 17% a compostatge. L’11,6% restant van ser incinerades. Aquestes dades col·loquen al nostre país a la cua d’Europa en matèria de gestió de residus.
La nova llei de residus i sòls contaminats també inclou un pla per a eliminar l’amiant dels edificis, que obliga els ajuntaments a elaborar un cens d’instal·lacions i emplaçaments amb amiant, incloent-hi un calendari que planifiqui la seva retirada abans de l’1 de gener de 2023. Aquesta mesura s’ajusta a les directrius de la Unió Europea, que estableix com a objectiu per a 2032 la localització i el desmantellament de totes les instal·lacions i infraestructures que continguin amiant.
En el capítol de sòls contaminats, la llei manté la normativa quant a les activitats potencialment contaminants, al procediment de declaració, als inventaris de sòls contaminats i a la determinació dels subjectes responsables de la descontaminació i recuperació dels sòls. Com a novetat s’ha inclòs l’Inventari Nacional de descontaminacions voluntàries de sòls contaminats, que serà alimentat pels registres autonòmics.
La Llei 26/2007 estableix la responsabilitat de les empreses (en la terminologia de la Llei, Operadors), en relació amb els danys ambientals produïts o que puguin produir-se, imposant-los determinades obligacions preventives, i, si escau, reparadores. La indicada llei, que té com a antecedents el Llibre blanc sobre Responsabilitat Ambiental, així com la Directiva 2004/35/CE, preveu un desplegament gradual, de manera que determinades obligacions seran imperatives a partir del mes d’octubre de 2021.
La normativa s’aplica tant als danys mediambientals com a les amenaces imminents que ocorrin quan hagin estat causats per qualsevol empresa en l’Annex III de la Llei, independentment que tingui o no culpa o existeixi negligència per part seva. També s’apliquen les obligacions de la llei a altres activitats no previstes en l’Annex III quan sí que existeixi culpa o negligència o quan puguin exigir-se mesures de prevenció i evitació.
El contingut de la Responsabilitat dels Operadors està definida en l’article 9 i essencialment els obliga a establir mesures de prevenció, evitació i reparació i a cooperar amb les autoritats competents, a més d’ampliar la responsabilitat a altres empreses del grup, en cas de grups de societats (art. 10).
La falta de compliment de tals obligacions pot comportar l’entrada en joc del règim sancionador de la llei, que preveu multes per a les sancions molt greus de 50.001 a 2.000.000 euros i per a les sancions greus de 10.001 a 50.000 euros.
L’Estratègia de Biodiversitat de la UE per a 2030 va anunciar l’adopció d’una nova estratègia de sòls en 2021 a causa de la degradació a la qual estan sotmesos «a causa de la gestió insostenible, la sobreexplotació, el canvi climàtic i la contaminació», declara la Comissió Europea en una nota. L’objectiu és abordar de manera integral els problemes relacionats amb el sòl i la terra i restaurar a un «estat saludable» la mateixa quantitat de sòl que ha estat degradat per activitat humana. Per al desenvolupament d’aquesta nova estratègia, la CE ha posat en marxa una 