22 març Quines obligacions tinc segons la Llei de Responsabilitat Ambiental?
Quines obligacions tinc segons la Llei de Responsabilitat Ambiental?
Principals aspectes jurídics de la Llei 26/2007 i la seva normativa de desenvolupament.
Per Aleix Canals, advocat.
La Llei 26/2007 estableix la responsabilitat de les empreses (en la terminologia de la Llei, Operadors), en relació amb els danys ambientals produïts o que puguin produir-se, imposant-los determinades obligacions preventives, i, si escau, reparadores. La indicada llei, que té com a antecedents el Llibre blanc sobre Responsabilitat Ambiental, així com la Directiva 2004/35/CE, preveu un desplegament gradual, de manera que determinades obligacions seran imperatives a partir del mes d’octubre de 2021.
El marc normatiu de la llei en l’àmbit estatal ve conformat per les normes següents:
- Llei 26/2007 de Responsabilitat Ambiental
- Reial decret 2020/2008, de desenvolupament parcial de la Llei 26/2007
- Ordres Ministerials:
- Ordre ARM/1783/2011, de 22 de juny
- Ordre APM/1040/2017, de 23 d’octubre
- Ordre TEC/1023/2019, de 10 d’octubre
La normativa s’aplica tant als danys mediambientals com a les amenaces imminents que ocorrin quan hagin estat causats per qualsevol empresa en l’Annex III de la Llei, independentment que tingui o no culpa o existeixi negligència per part seva. També s’apliquen les obligacions de la llei a altres activitats no previstes en l’Annex III quan sí que existeixi culpa o negligència o quan puguin exigir-se mesures de prevenció i evitació.
És rellevant tenir en compte les exclusions (Art. 3 DA 2 i 3, DT única), que són:
- Aquelles contaminacions sobre les quals no pugui establir-se un vincle causal amb les activitats dels operadors.
- Danys causats per:
- Acte insurreccional derivat de conflicte armat, guerra civil, etc.
- Fenomen natural de caràcter excepcional inevitable i irresistible.
- Activitats el propòsit de les quals sigui servir a la defensa nacional, seguretat internacional o protecció enfront de desastres naturals.
3. Danys o amenaces produïdes o emmarcades en els convenis internacionals enumerats en l’Annex IV.
4. Riscos nuclears, danys mediambientals o amenaces imminents de tals danys quan les activitats estiguin regulades en el tractat constitutiu de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica.
5. Existeixen limitacions específiques per a danys en matèria de dret marítim i alliberament d’organismes modificats genèticament.
6. Els danys causats per emissió, succés o incident produït abans del 30 d’abril de 2007.
7. Els danys causats per una emissió o succés esdevingut abans del 30 d’abril de 2007, quan derivi d’una activitat específica conclosa a aquesta data.
D’altra banda i d’acord amb el que es disposa en l’article 4 de la llei, aquesta no s’aplicarà si han transcorregut més de 30 anys des que va tenir lloc l’emissió, succés o incident que els va causar. En cas de conducta continuada (per exemple, abocaments o deposicions en el sòl) aquest termini es computa des de l’últim succés.
El contingut de la Responsabilitat dels Operadors està definida en l’article 9 i essencialment els obliga a establir mesures de prevenció, evitació i reparació i a cooperar amb les autoritats competents, a més d’ampliar la responsabilitat a altres empreses del grup, en cas de grups de societats (art. 10).
En el cas que siguem un dels operadors que la llei identifica com a “activitats professionals” i, en conseqüència, siguem un subjecte obligat per la llei, tindrem les següents obligacions essencials:
- Mesures de prevenció. Adoptar i executar totes les precaucions fixades per les lleis i ordenades per les autoritats administratives per a prevenir la causació de danys
- Mesures d’evitació. Davant una situació de risc, comunicar a l’autoritat competent l’existència de danys o la seva amenaça imminent i col·laborar en la contenció amb les autoritats administratives.
- Mesures de reparació. Dur a terme les mesures de reparació ordenades per l’administració i en col·laboració amb ella.
La falta de compliment de tals obligacions pot comportar l’entrada en joc del règim sancionador de la llei, que preveu multes per a les sancions molt greus de 50.001 a 2.000.000 euros i per a les sancions greus de 10.001 a 50.000 euros.
D’entre les obligacions preventives previstes en la llei destaca la que tenen els operadors que duguin a terme les activitats descrites en l’Annex III de constituir i mantenir una garantia financera que els permeti fer front a la responsabilitat mediambiental inherent a l’activitat que pretenguin desenvolupar. Per a la resta d’operadors, la constitució de la garantia financera tindrà caràcter voluntari.
La fixació de la quantia d’aquesta garantia partirà de l’anàlisi de riscos mediambientals de l’activitat, o de les taules de barems, que es realitzaran d’acord amb la metodologia que reglamentàriament es determina en les Ordres Ministerials ja citades.
Resulta altament recomanable assessorar-se degudament, amb la finalitat de conèixer si la nostra activitat fa que siguem subjecte obligat a disposar de la indicada garantia i, si s’escau, quantificar-la adequadament, ja que el seu incompliment es tipifica com a infracció molt greu, amb la consegüent multa pels imports indicats.
L’Estratègia de Biodiversitat de la UE per a 2030 va anunciar l’adopció d’una nova estratègia de sòls en 2021 a causa de la degradació a la qual estan sotmesos “a causa de la gestió insostenible, la sobreexplotació, el canvi climàtic i la contaminació”, declara la Comissió Europea en una nota. L’objectiu és abordar de manera integral els problemes relacionats amb el sòl i la terra i restaurar a un “estat saludable” la mateixa quantitat de sòl que ha estat degradat per activitat humana. Per al desenvolupament d’aquesta nova estratègia, la CE ha posat en marxa una


El calendari fixat pel Ministeri per a la Transició Ecològica per a la presentació de la Garantia Financera Obligatòria acaba d’aquí en un any, el 16 d’octubre de 2021. Aquesta garantia és obligatòria per a totes les activitats potencialment contaminants, segons dicta la Llei 26/2007, i serveix per a assegurar que l’empresa podrà fer front a les mesures necessàries per a reparar un possible dany mediambiental causat per la seva activitat. Entre aquestes mesures es contemplen aquelles necessàries per a prevenir-los o, quan el mal s’hagi produït, per a limitar-lo i evitar que es produeixin nous danys, així com retornar els recursos naturals danyats a l’estat en el qual es trobaven abans que ocorregués el dany.
Les energies renovables han anat prenent força en els últims anys impulsades per la conscienciació de tota la societat de la necessitat de protegir l’entorn i les polítiques públiques desenvolupades. Està clar que els combustibles fòssils tenen poc desenvolupament ja i que les energies verdes són el futur. Cada vegada estem més acostumats a veure parcs fotovoltaics o eòlics en el paisatge, però desconeixem on poden construir-se. Qualsevol lloc serveix per a instal·lar un parc d’energia renovable? No, existeixen una sèrie de condicionants legals i tècnics que defineixen quins terrenys són vàlids per a aquest tipus d’instal·lacions.
Per a complir amb els requisits ambientals és fonamental realitzar un correcte Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) que identifiqui i valori els possibles impactes al medi ambient del projecte.
En l’estudi geotècnic hi ha diversos punts clau a tenir en compte abans d’instal·lar un parc eòlic o fotovoltaic. Un d’ells és el de les fonamentacions, que en el cas dels parcs eòlics resulta especialment important a causa de les altes càrregues aplicades. És important conèixer bé les característiques del sòl on ha d’anar la instal·lació per a determinar quin tipus de fonamentació és la més adequada. També convé tenir en compte aspectes com els riscos geològics de la zona, com a lliscaments, sismes, inundacions, etc. Altres aspectes com la corrosivitat poden afectar els materials utilitzats en la construcció i perjudicar la seva durabilitat.
Ara que la COVID-19 ens ha fet passar més temps a casa, l’elecció de l’habitatge ha guanyat pes per a la majoria de les persones. El confort de la llar es pot mesurar sobre la base de diferents aspectes, des de la ubicació a l’espai, la llum, el disseny, etc., però hi ha una cosa en la qual poca gent pensa a l’hora de triar casa: la qualitat del sòl sobre el qual està construïda i els possibles contaminants que pot contenir i que afecten la salut.
Un exemple és el cas del gas radó en edificis, que ha estat regulat recentment pel Codi Tècnic de l’Edificació (CTE). El radó és un gas radioactiu d’origen natural que en espais tancats pot registrar-se concentracions elevades, accedint a través d’esquerdes o fissures en el formigó dels fonaments d’una casa. En ser incolor, inodor i insípid és molt difícil de detectar, per la qual cosa s’acumula a l’interior dels habitatges i posa en risc la salut de les persones que les habiten, ja que pot provocar càncer, de fet, segons un estudi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el gas radó se situa com la segona causa més comuna de càncer de pulmó, després del tabac.


